La Segona Perifèria

La Segona Perifèria Editorial independent i en construcció · narrativa · no ficció · xispa i estil · 2022

10/10/2025

La Rita Bullwinkel, autora de «Cop de llum» (tr. Ferran Ràfols) entrevistada per Marina Romero al Més 3/24.

Amics i amigues de La Segona Perifèria, a partir de demà i fins el dia 28, tenim una cita a La Setmana del Llibre en Cat...
18/09/2025

Amics i amigues de La Segona Perifèria, a partir de demà i fins el dia 28, tenim una cita a La Setmana del Llibre en Català.

👉 Al MÒDUL 8, ben a tocar de l'Arc del Triomf, al passeig Lluís Companys, que compartim amb els camarades de .

Al nostre Mòdul hi trobareu els 39 títols que hem editat, els més venuts i els menys venuts, tractats amb la mateixa estima. Veureu un catàleg amb sentit i us podreu entretenir buscant sentits al catàleg.

Pel que fa a les presentacions, en tenim dues.

👉DIUMENGE 21, a l'escenari 2, a les 18.00.
Xavier Grasset treurà a ballar «Els meus amics» d'Emmanuel Bove amb «El que sabia la Maisie» de Henry James i «L’edat feliç» de Sigrid Undset.

👉DIMECRES 24, a l'escenari 2, a les 18.15, el traductor de «Pàl·lid cavall, pàl·lid genet», Albert Pla Nualart, i l'editor Miquel Adam, conversaran sobre l'obra i la seva autora, Katherine Anne Porter.

Us esperem a tots amb moltíssimes ganes! Ens veiem a !

🥊Benvolguts i benvolgudes, el dilluns que ve arriba a les llibreries COP DE LLUM, de Rita Bullwinkel i traducció de Ferr...
12/09/2025

🥊Benvolguts i benvolgudes, el dilluns que ve arriba a les llibreries COP DE LLUM, de Rita Bullwinkel i traducció de Ferran Ràfols. Una novel·la de debut qu eha arribat a ser finalista del Pulitzer i estar a la longlist del Booker. Poca broma.

🥊 El dijous 9 d'octubre, a les 19.00, tindrem el goig d'escoltar la conversant amb , a la .finestres No us les perdeu!

🥊 En un pavelló de mala mort de Reno, Nevada, tenen lloc les últimes rondes del torneig Filles d’Amèrica. Vuit boxejadores menors de divuit anys competiran per ser la millor de la categoria. A unes les impulsa l’esperança, a unes altres l’ambició. O el trauma. O el desig de control sobre el caos. O la follia.

Mentre se succeeixen els assalts i els combats, al mateix temps que els cossos de les boxejadores es busquen i es colpegen dins del ring, el lector de «Cop de llum» presenciarà un altre tipus de lluita: la que es lliura en el pensament d’aquestes noies. Quins fets les han conduït fins aquí? Per què lluiten? Contra qui? Qui són? Qui seran? Quina empremta deixarà en les seves vides la derrota o la victòria? En aquesta novel·la, el passat, el present i el futur són una mateixa cosa.

«Cop de llum» és el debut de Rita Bullwinkel. És frenètica, rítmica i sorprenent, d’estil agosarat i mirada revolucionària. Ha estat finalista del premi Pulitzer i candidata al premi Booker, entre molts altres premis. No els ha guanyat. Però aquest només és el primer assalt d’una autora que caldrà seguir amb atenció.

D'avui en vuit, la novel·la «Cop de llum» de Rita Bullwinkel i traducció de Ferran Ràfols Gesa arribarà a totes les llib...
08/09/2025

D'avui en vuit, la novel·la «Cop de llum» de Rita Bullwinkel i traducció de Ferran Ràfols Gesa arribarà a totes les llibreries del país.

Però qui és la Rita Bullwinkel?

Rita Bullwinkel (Santa Clara, Califòrnia, 1988) es va donar a conèixer amb el recull de relats «Belly Up» (2018), premiat amb el Believer Book Award.

«Cop de llum» (Headshot, 2024) és la seva primera novel·la, i la llista de reconeixements que ha rebut sembla inacabable: finalista del Premi Pulitzer de Ficció 2025, nominada a la Longlist del Premi Booker 2024, finalista del Premi Gordon Burn 2025, finalista del The Center for Fiction First Novel Prize 2024, finalista de Los Angeles Times Book Prize for Fiction 2025, nominada al Dublin Literary Award 2025, nominada a la Longlist del Joyce Carol Oates Prize 2025, nominada a la Longlist del William Hill Sports Book of the Year 2024… «Cop de llum» va ser un dels millors llibres de l’any 2024 segons The New York Times, The Guardian, The Irish Times, New Statesman, The Times, The Telegraph, GQ i The Independent. Fins i tot Barack Obama va incloure’l en la seva llista de lectures recomanades per a l’estiu. Actualment, Bullwinkel és editora de McSweeney’s Quarterly.

Amics, amigues. Aneu acostant-vos al ring, que arriben combats memorables! 🥊El dilluns 15 de setembre arriba COP DE LLUM...
04/09/2025

Amics, amigues. Aneu acostant-vos al ring, que arriben combats memorables!

🥊El dilluns 15 de setembre arriba COP DE LLUM, de i traducció de Ferran Ràfols Gesa.

🤜 «Cop de llum» és un debut vibrant. L’hem vist créixer davant nostre: en el procés de traduir-la, corregir-la i maquetar-la, «Cop de llum» ha quedat finalista del premi Pulitzer i ha estat a la longlist del Booker, a més de candidata a molts altres premis molt importants en el món anglosaxó. Bullwinkel s’ha convertit en una promesa de la literatura nord-americana.

Vet aquí que vuit noies sub-divuit se citen a Reno, Nevada, per disputar-se el títol de la millor boxejadora dels Estats Units. L’esforç físic i el dolor en la pròpia carn faran que la fina línia que separa el cos de la ment es difumini. Així, els lectors penetrem en el flux de pensament de cadascuna d’aquestes noies, mentre lluiten sobre el ring. Coneixerem les seves ambicions, els seus mecanismes de defensa, les seves particulars filosofies de vida, què les ha portat fins aquí, quin futur les espera.

El pavelló és l’escenari gairebé únic de la novel·la. Un escenari estàtic, teatral, per on van passant les protagonistes de dues en dues, mentre el sol declina i juga amb la pols en suspensió. El pavelló està gairebé buit. A qui li importa, un torneig com aquest? En prou feines hi ha algun familiar.

Bullwinkel ha declarat, en alguna entrevista, que pensa que «Cop de llum» és una novel·la suburbial. Pensem que no només ho diu per la ciutat on transcorre la novel·la —Reno, terra de casinos, un no-lloc—, ni pel pavelló deixat de la mà de Déu, sinó per una cosa més subtil. L’autora retrata molt bé el paisatge desolat —suburbial— de l’adolescència de les vuit protagonistes. És com si les noies dalt del ring habitessin als suburbis de les seves vides. Si aquest torneig es convertirà en un eix central de les seves existències ho descobrireu si llegiu la novel·la.

🎉 Ah, i la tindrem a Barcelona el dia 9 d'octubre! Ja us n'informarem!

Benvolguts, i benvolgudes, ja gairebé el tenim aquí! Dilluns 25 arriba al totes les llibreries...FERROCARRILS DE MÈXICGi...
22/08/2025

Benvolguts, i benvolgudes, ja gairebé el tenim aquí! Dilluns 25 arriba al totes les llibreries...

FERROCARRILS DE MÈXIC
Gian Marco Griffi /
Traducció de Pau Vidal

Febrer del 1944, República de Salò, nord d’Itàlia. Al soldat Cesco Magetti de la Guàrdia Nacional Republicana Ferroviària, el rosega un mal de queixal insuportable. Per si això fos poc, la burocràcia de les altes esferes del Reich li cau a sobre amb una missió absurda: ell, soldat de l’estat titella amb què els n***s controlen el nord d’Itàlia, serà l’encarregat de traçar un mapa dels ferrocarrils de Mèxic. Amb quin motiu? No se sap. Au, espavila’t, Magetti.

Així comença aquesta prodigiosa novel·la d’aventures. Novel·la tentacular, coral, d’amor i de guerra, de llibertat i tirania, d’italiana picaresca i misteris mexicans, plena de feixistes, n***s, desertors i partisans, d’una alegria que esclata com un big bang i d’una pena fonda com un forat negre.

«Ferrocarrils de Mèxic» és una festa per als lectors. Plena de sàtira i ironia, de compassió i humor, de surrealisme i realisme màgic, que és el realisme dels llocs on tot va malament. El buit que deixa aquesta novel·la només l’omple el record que l’amant de la literatura, de la mà de Gian Marco Griffi i la magistral traducció de Pau Vidal, trigarà tota una vida a oblidar. Si busqueu aventures, en aquesta novel·la n’hi ha a cabassos. Si busqueu literatura, us fareu un tip de trobar-ne.

Mica en mica, els «Ferrocarrils de Mèxic» van arribant a les llibreries dels Països Catalans!Voleu saber quatre coses de...
20/08/2025

Mica en mica, els «Ferrocarrils de Mèxic» van arribant a les llibreries dels Països Catalans!

Voleu saber quatre coses del seu autor?

Gian Marco Griffi ( ) va néixer a Montemagno (el Piemont) l’any 1976. Abans de «Ferrovie del Messico» (2022), va publicar «Più segreti degli angeli sono i suïcidi» (2017) i «Inciampi» (2019). «Ferrocarrils de Mèxic» ha guanyat, a Itàlia, el Mastercard, el Ciutat de Leonforte, l’Augusto Monti, el Premi Zeno, i el Mario La Cava. A més, va ser el millor llibre de l’any segons el programa de literatura de la Rai “Fahrenheit”.
Actualment, «Ferrovie del Messico» ja ha venut més de trenta mil exemplars, i s’ha traduït a França (Gallimard) i Alemanya (Ullstein).

En la seva literatura ressonen ecos, rèpliques i homenatges d'obres de Borges, Bolaño, Thoma Pynchon, Roberto Artl, Malcom Lowry, Italo Calvino, Emilio Gadda, Umberto Eco... i tants altres que els amants de la literatura sabreu trobar amagats en les seves pàgines.

Dilluns 25 d'agost arriba a les llibreries FERROCARRILS DE MÈXIC de i traducció de Pau Vidal. I aquesta és la seva hist...
18/08/2025

Dilluns 25 d'agost arriba a les llibreries FERROCARRILS DE MÈXIC de i traducció de Pau Vidal. I aquesta és la seva història:

Publicar «Ferrocarrils de Mèxic» és un dels actes de fe més gran en la literatura que hem fet a la Perifèria. Tot li hauria d’anar a la contra: ni per extensió ni per temàtica és el tipus de llibre que el mercat cregui que vulguis llegir. Una editorial que no confiés cegament en el poder de les bones novel·les per fer-nos gaudir com si fóssim nens petits, s’hauria tret del cap la idea de publicar-lo.

Des de que ens van explicar les aventures del llibre a la seva Itàlia natal, que vam voler formar part de la seva història. Aquest llibre el va publicar una editorial petita com la nostra, però de Milà. Aquesta editorial té una col·lecció que acull títols que ja saben que el mercat, amb les seves lleis implacables, rebutjarà. «Ferrocarrils de Mèxic» reunia totes les condicions per ser-hi. I no es van equivocar: al principi, només en van poder col·locar 168 exemplars. Un desastre.

Però va esdevenir-se la Gran Conspiració dels Lectors i Llibreters que es neguen a seguir els dictats del mercat: van començar a recomanar-se el llibre. Van parèixer algunes ressenyes, va guanyar alguns premis, el programa de llibres de la RAI el va proclamar llibre de l’any, i fins i tot va ser candidat al premi Strega, el més important d’Itàlia. I quan tenen un llibre a l’Strega, els editors poden posar-hi una faixa molt vistosa de color groc, per així empènyer el llibre. I les faixes estaven impreses però, ai, les petites editorials!, per qüestions tècniques no van poder enfaixar els exemplars que ja eren a les llibreries, mentre que els altres títols candidats, d’editorials més poderoses, ja les lluïen. Quan la Gran Conspiració de Lectors ho va saber, van escriure d’arreu d’Itàlia i van demanar als editors que els enviessin les faixes, que ja les col·locarien ells en els exemplars que trobessin a les llibreries. I així va ser com «Ferrocarrils de Mèxic» va tenir la faixa que l’acreditava com a aspirant a l’Strega. (No el va guanyar, per disgust de molta gent, però ja se sap, els premis...)

[CONTINUARÀ...]

Dirección

Barcelona
Catalunya

Página web

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando La Segona Perifèria publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Atajos

Compartir

Categoría