La Segona Perifèria

La Segona Perifèria Editorial independent i en construcció · narrativa · no ficció · xispa i estil · 2022

Catalans! Catalanes! Ja s'apropa LaSetmana! Vet aquí la nostra ubicació (mòdul 92, que compartim amb els amics de Laerte...
15/09/2026

Catalans! Catalanes! Ja s'apropa LaSetmana! Vet aquí la nostra ubicació (mòdul 92, que compartim amb els amics de Laertes Editorial) i les activitats que us proposem!

Diumenge 20, a les 19.00 (Escenari 2), us proposem una conversa entre diverses editorials sobre una ciutat: Nàpols. Com no podria ser d'altra manera, nosaltres parlarem de «La Pell» de Malaparte.

Dijous 24, dia de la Mercè a la 13.00 (Escenari 3), tenim l'honor de proposar-vos una conversa interessantíssima entre Katixa Agirre () i Gemma Ruiz Pala () sobre la novel·la «Servei interior»

Però si no us va bé baixar a La Setmana, l'endemà, divendres 25, podreu gaudir d'una altra conversa amb Katixa Agirre, aquest cop amb la Valentina Viso i Albert Forns, a La Central de Consell de Cent (La Central)

I si no us va bé anar a Barcelona, i s'escau que sou de Lleida, encara teniu una altra oportunitat d'escoltar la Katixa Agirre, ara, en companyia de l'Albert Pijuan. Trobaran algun nexe entre «Servei interior» i «Pel carril del mig»? A les 12.30, a La Irreductible (la irreductible)

Benvolguts, benvolgudes, ara ja sí! Segur que si aneu a la vostra llibreria de confiança ja tenen exemplars de «Servei i...
04/09/2026

Benvolguts, benvolgudes, ara ja sí! Segur que si aneu a la vostra llibreria de confiança ja tenen exemplars de «Servei interior», de Katixa Agirre i traducció del basc de Pau Joan Hernàndez, tot i que el dilluns és la data de sortida oficial. La preciosa il·lustració de la coberta és d'Higinia Garay.

A mitjans de l’any 1937, la Guerra Civil a Euskadi estava perduda. Els gudaris bascos llanguien a les presons i morien afusellats a la platja de Berria; el Govern del lehendakari Agirre, exiliat a París, havia perdut tot contacte amb l’interior; la repressió i la revenja desplegaven les seves ales funestes. És aleshores que entren en escena les protagonistes principals d’aquesta història.

Quatre dones. Quatre dones basques. Primer visiten els presos, després entren i fan sortir comunicacions de les presons, finalment estableixen una potent xarxa d’espionatge al servei del Govern basc i els països aliats que ja han entrat en la Segona Guerra Mundial. Les vides que van salvar van ser incomptables. Els riscos que van córrer, enormes. El preu que van pagar, altíssim. Aquesta xarxa, en els llibres d’història, es coneix com la xarxa Àlaba. Aquí la coneixerem com el Servei interior. Katixa Agirre —que, a més de ser una de les autores en llengua basca més importants de l’actualitat, és doctora en comunicació audiovisual, fusiona el poder de la literatura i la màgia del cinema per donar a conèixer al món la història d’aquestes dones que en els moments més difícils van optar pel camí de la solidaritat.

«A vegades se’ns oblida que caminem sobre tombes, entre runa i casquets, i que això fa que la geografia que habitem estigui encantada. Katixa Agirre fa el que, en les pel·lícules de terror, cal fer amb els fantasmes: tornar a explicar la seva història, que és també la nostra, recuperar la seva dignitat, obrir un buit per a l’emoció i per a la memòria, i alliberar-los (alliberar-nos)».

Aixa de la Cruz

02/09/2026

El nostre estimat Q**mi Portet va inaugurar la segona temporada de La Renaixença ().

Us recomanem l'entrevista sencera, però per si en voleu un tastet, us deixem un tall on parla de les seves lletres i del llibre editat per La Segona Perifèria que les recull!

El Josep Girós no és gaire amic de fer presentacions ni concedir entrevistes i, en general, de fer-se veure massa. És de...
18/08/2026

El Josep Girós no és gaire amic de fer presentacions ni concedir entrevistes i, en general, de fer-se veure massa. És de la categoria d’autors que defensen que si un escriptor escriu és perquè confia que l’obra parlarà millor que ell mateix, i, per tant, és absurda tota parafernàlia promocional. No li falta raó, tot i els problemes que això representa als mercaders del temple, és a dir, als esforçats editors que, entre d’altres coses, ens agrada vendre llibres, o sigui, l’intercanvi comercial. En aquest sentit, el Girós és un autor antipàtic.

L’octubre de 2024, Josep Girós va impartir una conferència a la biblioteca de Solsona, en el si d’un cicle promogut per Victor Pérez, factòtum local, pensador i lector entusiasta de «No robaràs». El tema del cicle estava relacionat amb l’Antipatia. En Girós va pronunciar un discurs memorable. Heterogeni, original, carregat de sentit de l’humor soterrat en múltiples capes de seriositat. L’origen del llibre que avui us anunciem és aquest. I també, sobretot, l’irrefrenable passió/obsessió per la lectura, és clar.

«Teoria de gèneres» és una falsa conferència impartida per algú que podria ser perfectament Josep Girós. I no, no versa sobre gèneres sexuals ni diversitats afectives, sinó sobre gèneres literaris: sobre aquelles categories que si bé ajuden a ordenar una biblioteca, també imposen una mena de dictadura que Girós s’encarrega d’enderrocar per imposar l’anarquia alliberadora que hauria de regir la República Mundial de les Lletres i els seus soferts habitants: els lectors i lectores.

El lector de «Teoria de gèneres» trobarà associacions impossibles de títols i autors, temàtiques literàries heterodoxes, consells i mandats per trencar totes les cadenes. I segur que es quedarà amb unes ganes irreprimibles de llegir, repensar la seva biblioteca i inventar nous gèneres literaris. També amb un dubte essencial: aquesta falsa conferència l’ha impartida un sonat o un geni?

25/07/2026

I seguim amb les recomanacions!

Aquesta setmana la Marina Porras () recomana "La pell" de Curzio Malaparte a La Tarda de

"Malaparte canvia la visió històrica de tota de la meitat del s.XX. Qüestiona aquesta visió heròica dels americans alliberadors durant la segona Guerra Mundial. Parla de les ferides històriques europees. De la relació dels homes amb la guerra. I del concepte de vencedors i vençuts."

24/07/2026

Aquesta setmana la Núria Juanico () ha recomanat "Encara hi són tots" de Liadan Ní Chuinn a La Tarda de !

No us el perdeu! A nosaltres ens ha flipat!

10/06/2026

«És una bomba, és una meravella, així que aneu-lo a buscar a les llibreries». En Marc Cerrudo ( ) ha quedat fascinat amb «Encara hi són tots»

Aquí us deixem alguns fragments de la seva recomanació al programa de La Pila, de Catalunya Ràdio

No us el perdeu!

Un jove estudiant d’anatomia no pot apartar la mirada d’un cadàver. Una nena passa els dies en un autobús de dos pisos. ...
29/05/2026

Un jove estudiant d’anatomia no pot apartar la mirada d’un cadàver. Una nena passa els dies en un autobús de dos pisos. Apareixen rams de flors a les sales d’un museu. Una mare mor i deixa una taca de sang a la catifa: tot i que ningú no en parli, tots saben que ella encara és allà.

Ambientats al nord d’Irlanda, els relats d’Encara hi són tots parlen de mares i pares, fills i germans, desconeguts que perceben en la seva vida quotidiana la petja d’una violència passada. Són relats que, entrellaçant el que és íntim amb el que és polític, indaguen en el pes del silenci, en la pèrdua, en la memòria entesa com una ferida oberta.

Amb una prosa precisa i esmolada, d’una potència literària sorprenent, l’extraordinari debut de Liadan Ní Chuinn explora les seqüeles que deixen els conflictes en les vides dels qui ni tan sols els van viure. Són uns relats amarats de compassió que bateguen amb força, minuciosos en la seva atenció als detalls i èpics en el seu abast.

«Una de les coses més potents que he llegit
en els darrers anys».

Max Porter

«Mereix ser considerat entre els millors llibres que ha
donat la literatura irlandesa del segle XXI».

Irish Times

«Són poques les noves veus que aconsegueixen afrontar la veritat de les vides tal com fan aquests relats sobre Irlanda i la seva història recent. Ní Chuinn transforma i revitalitza el potencial del gènere del conte».

Ali Smith

«Si accepteu un consell, no us perdeu aquest llibre». No ho diem nosaltres, que sempre ho fem, sinó el més gran autor de...
13/05/2026

«Si accepteu un consell, no us perdeu aquest llibre». No ho diem nosaltres, que sempre ho fem, sinó el més gran autor de contes que ha donat la nostra llengua, Q**m Monzó ().

Pels qui encara no coneixeu l'Etgar Keret, vet aquí una petita biografia.

Etgar Keret (Tel-Aviv, 1967) és un dels escriptors més originals i populars de la nostra època. Fins ara, ha escrit set volums de relats traduïts a més de quaranta llengües, còmics, narracions infantils, guions televisius i ha dirigit una pel·lícula. Els seus relats han aparegut a The New York Times, The New Yorker, Le Monde, The Guardian, entre altres publicacions. L’any 2013 va aparèixer en català el volum de relats «De sobte truquen a la porta» (Proa). La Segona Perifèria va publicar el llibre de memòries «Set anys de plenitud» l’any 2022; el 2024, «Les edats de l’home», antologia dels seus millors relats de ficció de l’any 1992 fins l’any 2002, i ara, «El blues de la fi del món».

Dilluns, a totes les llibreries, «El blues de la fi del món» amb traducció directa de l'hebreu de .

Dirección

Barcelona
Catalunya

Página web

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando La Segona Perifèria publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Atajos

Compartir

Categoría