14/09/2026
Associacions de veïns: reivindicatives o lúdiques?
El fet que moltes associacions de veïns hagin passat de tenir un paper de lluita social a ser entitats merament lúdiques o festives es deu a una combinació de factors històrics, socials i demogràfics.
Les principals raons d'aquesta transformació venen a ser:
1️⃣ La pèrdua del caràcter reivindicatiu històric
📌 El context de la Transició: Durant els anys 70 i 80, les associacions de veïns van ser el motor de la lluita urbana. Reivindicaven serveis bàsics que faltaven als barris (com aigua, enllumenat, escoles, ambulatoris o asfaltat).
📌 Assoliment de mínims: Un cop les ciutats van cobrir aquestes mancances d'infraestructura bàsica, el motiu principal que unia i mobilitzava el veïnat de forma massiva va perdre urgència, mentre els partits polítics (especialment els d'esquerra) hi van veure una oportunitat única per a incidir en la vida política dels municipis.
2️⃣ Manca de relleu generacional
📌 Envelliment de les juntes: Moltes associacions continuen liderades per les mateixes persones que les van fundar fa dècades, moltes de les quals actuen com si les associacions fossin de la seva propietat.
📌 Desconnexió amb els joves: Els ciutadans més joves sovint no se senten identificats amb les estructures formals i burocràtiques de les associacions tradicionals. Quan volen reivindicar alguna cosa, prefereixen fer-ho a través de plataformes digitals o moviments sectorials (com col·lectius pel dret a l'habitatge, plataformes ecologistes, etc.).
3️⃣ Les festes com a refugi i via de finançament
📌 Cohesió social fàcil: Organitzar la festa major del barri, sopars populars o tallers és una manera senzilla i poc conflictiva (amb el poder establert) de mantenir un cert teixit social i fer que els veïns es coneguin.
📌 Dependència de subvencions: Sovint, les administracions públiques (com els ajuntaments) financen més fàcilment les activitats culturals i lúdiques que no pas aquelles entitats que adopten un to crític o de confrontació amb la gestió municipal (que se sol traduir en el clientelisme característic de moltes associacions que abandonen les tasques reivindicatives).
4️⃣ Canvi en l'estil de vida i l'individualisme
📌 Falta de temps: Els horaris laborals i la conciliació familiar deixen poc marge per al voluntariat veïnal abstracte o de llarg recorregut.
📌 Individualisme: Hi ha una tendència social cap al consum privat de l'oci. El veí ja no busca a l'associació un lloc de transformació política, sinó un catàleg d'activitats (classes de ioga, costura, balls) a un preu accessible proper a casa.
5️⃣ Fragmentació de les lluites urbanes
📌 Avui dia, quan neix un problema greu en un barri (com la proliferació de pisos turístics, narcopisos o un tall de llum recurrent), els veïns solen organitzar-se en plataformes d'afectats específiques o grups de WhatsApp comunitaris, i perceben l'associació de veïns tradicional com una estructura massa lenta o institucionalitzada o, fins i tot, completament acrítica envers les administracions.
Si tenim en compte que la majoria d'Estatus d'aquestes associacions declaren que el seu objectiu és "Agrupar als socis veïns de la demarcació ciutadana de l’àmbit territorial de l'Associació i assumir la representació dels seus interessos, així com adoptar aquelles resolucions que afectin aquests interessos, actuant per aconseguir millores de la comunitat i en el seu desenvolupament humà i ciutadà, en busca de la millora de la vida comunitària de la zona i de la ciutat.", veurem que l'ànim inicial de defensar els interessos dels veïns i buscar la millora de la zona on actuen, ha deixat pas únicament als 'interessos lúdics'.
PS - Per als qui veuen fantasmes: aquest 'post' no és obra del senyor M.V. a qui hi ha qui li atribueix l'autoria d'algunes de les nostres publicacions.
