La Veu de Pobla de Montornes

27/07/2025

Servir la Comunitat o Servir-se'n? Una Reflexió Necessària
A "La Veu" aquesta setmana, volem posar sobre la taula una qüestió fonamental que sovint plana sobre la nostra política local: el servei a la comunitat en contraposició a l'aprofitament de la comunitat. És una dicotomia que, malauradament, massa sovint percebem desequilibrada.
Quan parlem de canvis de regidors, d'alcaldies, de complexes coalicions polítiques que es desfan i es refan, ens preguntem: quin paper hi ha jugat la ciutadania? La resposta, cruament sincera, és sovint: cap.
Després d'exercir el nostre dret al vot, o fins i tot de no fer-ho, la sensació generalitzada és que el ciutadà esdevé un simple estaquirot. Un cop dipositada la papereta, la nostra veu sembla emmudir. No hi ha res a dir, res a fer. Les decisions que afecten directament el nostre dia a dia, el futur del nostre poble, semblen cuinar-se i arreglar-se exclusivament als despatxos, lluny de la mirada i la participació activa de la població.
Aquesta dinàmica genera una profunda frustració i desafecció. Si els ciutadans no ens sentim part de les decisions, si percebem que la nostra opinió només compta el dia de les eleccions, es com cuan es trenca un gerro , es pot enganxar , pero ja no es el mateix, com podem esperar una implicació genuïna en la construcció d'una comunitat millor?
El servei públic hauria de ser, per definició, una vocació de dedicació desinteressada cap al bé comú. Els nostres representants haurien d'actuar com a facilitadors de les necessitats i aspiracions de la gent, no com a gestors d'interessos particulars o partidistes. Quan la balança s'inclina cap al "servir-se de", la confiança es trenca i la bretxa entre governants i governats s'eixampla perillosament.
És el moment de reflexionar com podem revertir aquesta situació. Com podem fer que la veu de la ciutadania no només sigui escoltada, sinó també tinguda en compte de manera efectiva en cada decisió. És responsabilitat de tots, tant dels polítics com dels ciutadans, reconstruir els ponts i assegurar que el servei a la comunitat sigui, de nou, la veritable pedra angular de la nostra vida pública.
LA VEU.

25/07/2025

Pistolas, armas blancas, apertura expres con bombona butano.
Los robados, productores recolectores de " hierbas exoticas" pero lo mas importante, como de seguros estan los vecinos, de tan emprendedores e "integrados " ciudadanos?.

Nuevo asalto violento, esta vez en una casa de la urbanización Flor de Almendro, en la Pobla de Montornès, al Tarragonès, esta noche.

25/07/2025

UNA VENTALL PEL COMERÇ

Nos parece una magnífica idea para reforzar el vinculo entre nuestra ciudadanía .

El lenguaje de los abanicos es un código de comunicación ( no verbal ) que se utilizaba para transmitir mensajes en diferentes contextos sociales, en la política viene como anillo al dedo , que sin decir se dice , y si no se dice el abanico tiene la culpa

Cada gesto o posición del abanico tiene un significado específico, permitiendo comunicarse de manera discreta y sutil.
Algunos ejemplos :
- Apoyar el abanico en los labios: "Puede besarme".
- Pasar el abanico por la mejilla: "Soy casad@".
- Mover el abanico con la mano izquierda: "Nos observan".
- Apoyar el abanico abierto sobre el corazón: "Te amo".
- Abrirlo y cerrarlo rápidamente: "Me gustas".
- Tapar la boca con el abanico: "No puedo hablar contigo aquí".

El lenguaje del abanico es enriquecedor y muy amplio , incluso se podría realizar una reunión extraordinaria de información ciudadana , sobre : el curso del agua , la sin luz de las farolas , las hierbas que crecen alegremente por nuestras calles y aceras !! Ah !! sin olvidar a nuestra misteriosa barredora .

23/07/2025

Carretera de La Nou, salida Flor de l' Ametller.
Preparativos para la Mesa de dialogo Vecinos - Ayuntamiento.

22/07/2025

EL LOBO FEROZ Y SUS CAPERUCITAS .( Capítulo ll )
En su pequeña guarida de donde no salía ( solo para fiestas loberas ) El Lobo Feroz tenía todo aquello que sus necesidades vitales requerían , y como es tradición en el cuento tampoco faltó una de las CAPERUCITAS
Pero ésta nueva Caperucita se salió del cuento , y quiso marcar su propia historia , ambición no le faltaba .
Enfurecido EL LOBO , quiso mostrar quién era él , él era " El REY DEL BOSQUE " , y utilizo todas las artimañas de los lobos , y aquí cambia la historia del cuento , resultó que apareció una poderosa " ABUELITA " , con la que el lobo no contaba .
En este cuento tenemos de todo , Lobo , Caperucita , poderosa abuelita ( figura muy importante en esta historia ) y mostrando su solidaridad se unieron 4 personajes del cuento de LA CENICIENTA .
Y ante tanta multitud y para asegurar su subsistencia el Lobo Feroz y sus lobeznos se acobardaron y salieron del bosquecillo por patas .
No te pierdas un próximo Capítulo con un nuevo cuento fusión de " LA CAPERUCITA Y LA CENICIENTA "

PD / el Lobo Feroz abandono la responsabilidad del reino y nada se sabe de él , aunque los mentideros dicen que volverá a aparecer esta vez disfrazado de Gall , al que tanta devoción tenía .

20/07/2025

"Relleu generacional? Sí, cap a la porta"

A la Pobla de Montornès, el relleu generacional ha arribat… però no on molts esperaven. No ha estat a les juntes d’entitats, ni a les llistes electorals, ni als
plens municipals, ni tan sols a les manducas populars. Ha estat, més aviat, una dimissió col·lectiva i silenciosa de la vida pública del poble. Un "fes-t’ho tu" intergeneracional amb molt de futur... lluny d’aquí.
Les associacions busquen joves com qui busca bolets a l’agost. Les festes majors es preparen entre les mateixes quatre cares de sempre, amb més experiència que cartutxos de confeti. Mentrestant, la joventut local opta per una nova forma de militància: la de la indiferència digital, el voluntariat a Instagram i l’activisme en forma de stories de 24 hores.
En el camp polític, el relleu generacional no va en direccio a la meritocracia. Tal vegada va com a solucio a alguna situacio precaria personal. Alguns encara no saben si l’Ajuntament és aquell edifici gros o una secció del mòbil. Els més informats, això
sí, saben que es poden fer gestions online (però no ho fan).
Pel que fa a la integració i la pertinença al poble, el jovent sembla que estima la Pobla… a través del retrovisor. Són poblencs sí, però ciutadans del món per elecció. Els nou vinguts, per la seva banda, alguns fan mans i mànigues per implicar-se, però troben la porta de la "tradició" en forma de entitats privades tancades. amb pany i forrellat… i amb un cartell que diu "torni en 10 anys".
La participació? Bé, si no és amb codi QR o en forma de mem, poca cosa. Les urnes es veuen més com a mobiliari vintage que com a eina democràtica. I els espais de debat i lleure publics no existeixen o estan tancats i han estat substituïts per xats de grup on l’únic tema que genera consens és si es fa birra el divendres i posar a parir a la veina i veï de torn.
En resum: el relleu generacional no és que no hagi arribat. És que ha agafat un BlaBlaCar cap a una altra realitat. I aquí ens hem quedat els de sempre, amb la pancarta a la mà i el micro obert i rebent critiques per alçar la veu, no sigui molestem i esperant que algú
–amb menys canes i més ganes– decideixi fer quelcom pel poble… per quedar-s’hi i moure’l, amb seny, ganes i amb coneixement de la realitat.

Mentrestant, seguirem fent veure que tot va bé. Total, també som experts en fer miracles amb quatre gats i dues cadires.
— La Veu, amb veu cada cop més greu.

18/07/2025

18/07/2025

Us saluda en Suplici, el sereno de la Pobla. Fins fa ben poc, un servidor estava deprimit i enfonsat perquè circulaven rumors que deien que, en breu, la meva feina no seria ja necessària. És a dir, que m’acomiadarien.
Em passejava pel poble desanimat, veient tots aquells fanals moderns funcionant a la perfecció i il·luminant els carrers de la vila. Però vet aquí que uns veïns del Castell em van recomanar que fes un parell de passejades per la seva urbanització, tot dient-me “és un altre món, és el món de la foscor arbitrària i descontrolada”.
Així que m’hi vaig atansar. Renoi !!! Quin paradís per als professionals com jo. Fanals arrencats, fanals torçats, fanals avariats. El que us dic, un paradís per a serenos, perquè el munt de carrers mal il·luminats o a les fosques (això va a dies, pel que es veu) m’asseguren feina per molts anys.
També us he de dir que fa uns mesos vaig patir un ensurt considerable. L’ínclit Ajuntament va anunciar a bombo i platerets el que anomenaven un “pla de xoc” per a solucionar el problema de l’enllumenat públic al Castell i la Flor de l’Ametller. Us confesso que em vaig veure al carrer. Vaig veure un enllumenat nou, que funcionava com el del centre de la vila. I vaig veure que ningú em necessitaria més. Pobre de mi !!!
Però no, no ha estat així. Tot segueix igual i tinc feina per moooolt de temps.
Vostre,
Suplici el Seren

16/07/2025

EL LOBO FEROZ Y SUS CAPERUCITAS ( Capítulo I )
En un mundo imaginario dentro de los cuentos , erase una vez un bosquecillo entre mar y montaña , sitio privilegiado , donde sus habitantes con ciertas carencias convivían tranquilos , aunque engañados .
El lobo observaba a sus víctimas , y para acercarse a ellas y oler su piel , se disfrazó con piel de cordero , supo de esas carencias y las aprovechó de tal manera que fue elegido Rey del bosquecillo , cuyos rincones conocía por oídas .
Prometió a sus habitantes muchas mejoras en el bosque , y unos cuantos le creyeron .
Inicialmente sus intenciones eran buenas , nunca se sacaba la piel de cordero , y su capacidad para reinar todavía estaba por demostrar .
Pasaron 4 años y no encontramos cosa alguna a destacar , si , en aquella época destacamos una pandemia como muchas otras sufridas a lo largo de la historia , que bien le sirvió al Lobo para esconder su incapacidad para reinar , en aquel lugar donde prácticamente estaba todo por hacer .
Bien es verdad , que ya apuntaba cualidades no esperadas , sobre todo para echar las culpas a Reyes anteriores , y no le faltaba razón , reglas que él tampoco se aplicó, que en vez de ponerse a solucionar todas esas carencias se enzarzó en otros menesteres a saber , pero si , encontró la formula de crear una plataforma que le permitiera vivir con pocos esfuerzos , y sin rubor alguno así lo hizo .
Con mentiras renovó la confianza de los habitantes del bosquecillo , ésta vez fueron más que antes los que se apuntaron.
Y así fue , lo único que cambió es que se sintió impune y muchas veces olvidaba ponerse la piel de cordero ,demostrando lo que realmente era " UN LOBO FEROZ "
No te pierdas el siguiente capítulo del EL LOBO FEROZ Y SUS CAPERUCITAS .

15/07/2025

Benvolgudes veïnes i veïns de la Pobla de Montornès, us parla el vostre Mussol de la Pobla, des de la meva talaia privilegiada, observant amb ulls ben oberts (i alguna llàgrima, que amb tanta aigua contaminada no sé si és de tristesa o d'irritació) el panorama actual.
La Gran Comedia de l'Aigua Contaminada a TV3
Ai, quina joia! TV3 va venir a la Pobla, sí senyors! Per fi, un mitjà de comunicació de "prestigi" es feia ressò del nostre petit drama de l'aigua. I dic "petit" amb tota la ironia que el meu savi cor de mussol pot generar, perquè pel que es va veure en aquell reportatge, la nostra aigua contaminada és gairebé una anècdota, un tema de conversa de cafè sense importància.
Un reportatge, diguem-ne, "light". Tan light que fins i tot els mosquits que suren a la nostra aigua de l'aixeta semblen tenir més pes! La gravetat de la situació, la salut de la gent, els mil i un problemes que comporta no tenir aigua potable... tot això va quedar reduït a una mena de documental sobre la vida rural on, de tant en tant, algú mencionava allò de "l'aigua bruta". Però vaja, sense dramatismes, eh? No fos cas que la gent s'alarmés. Que circuli aigua amb residus per tota la xarxa, es veu que és la nova normalitat. Ja veureu com d'aquí a poc la gent la demanarà amb gel i una rodanxa de llimona!
La Desaparició de la Plataforma i els "Xupa-Càmeres"
I la plataforma ciutadana? Ah, la plataforma! Aquells valents que s'estan deixant la pell per defensar el dret a una aigua digna... la seva presència al reportatge va ser gairebé tan testimonial com la gota d'aigua neta que esperem que algun dia surti de l'aixeta. Gairebé nul·la! Però clar, hi havia "altres elements" que sí que tenien ganes de sortir a la tele.
Com aquella "oracle del castell", per exemple, amb el seu repertori de "jo ja ho deia" i "això sempre ha estat així". O l'ex-moltes-coses, que ara, de cop, sembla ser l'expert mundial en depuració d'aigües i en gestió municipal, dient i xerrant bestieses amb una naturalitat que fa feredat. Sort que no van apareixer volien el acaparament l'atenció de les càmeres amb discursos buits i opinions que no aporten absolutament res a la solució del problema. Sembla que el millor filtre per a la nostra aigua seria un filtre de paròdia, per riure'ns de la situació i no plorar.
La Gran Pregunta del Mussol:
Total, que al final, cap mena de denúncia pública. Cap toc d'atenció. Cap assenyalament clar dels responsables. Es veu que troben normal que l'aigua que bevem, amb la qual cuinem, amb la qual ens dutxem (si és que algú s'atreveix), estigui contaminada. Deu ser que ens estan preparant per a un futur distòpic on l'aigua potable serà un luxe per a uns pocs, i nosaltres, a la Pobla, ja estem fent de conillets d'índies d'aquesta tendència.
Però ara us pregunto jo, amb la saviesa que em donen els anys i les nits sense dormir observant el nostre cel: si ara mateix tenim tota la xarxa plena d'aigua contaminada, com dimonis la netejarem quan (i dic QUAN, amb majúscules, perquè soc un mussol optimista fins a l'extenuació) per fi circuli aigua bona? Farem un rentat de canonades amb aigua de colònia? O potser esperem que la pròpia aigua bona, per art de màgia, es purifiqui ella mateixa arrossegant tota la porqueria acumulada?
Ai, Pobla meva, quina creu! Seguirem observant des del meu lloc, amb l'esperança que algun dia, la claredat de l'aigua sigui tan gran com la claredat de les idees que necessitem per solucionar aquest despropòsit. Bona nit, i que la força (i la poca aigua neta que ens quedi) us acompanyi!

12/07/2025

LA SINDICATURA DE GREUGES.

Crònica d'un Silenci que Canta (la Traviata)
Des de juny de 2023, quan la regidora va agafar les regnes de la Transparència –segurament amb la mateixa il·lusió amb què un nen descobreix que pot menjar xocolata per esmorzar–, Ja es va trovar el portal de transparència de l'Ajuntament de la Pobla de Montornès en dieta extrema. Tan extrema que està pràcticament buit, com la nevera d'un estudiant a finals de mes.
El Mussol de la Pobla en representacio de LA VEU , observant la nit, va tenir la gosadia de presentar una denúncia davant la Sindicatura de Greuges. I la resposta? Bé, la Sindicatura, amb la seva proverbial paciència de sant, ha hagut de recordar a l'Ajuntament que, sí, les notificacions són per respondre-les, no per fer-ne paperines per a les pipes.
"Recentment, hem sol·licitat a l'Administració afectada un informe i la documentació per resoldre la queixa Q-05625/2024," diu la carta, amb una diplomàcia que gairebé fa plorar. I afegeix, amb un punt de resignació: "Atès que no l'hem rebut i s'ha superat el termini de temps legal per respondre, us comuniquem que hem reiterat la sol·licitud..." És a dir, que han hagut de tornar a picar a la porta, potser amb un megàfon, per si no sentien bé.
El Mussol de la Pobla, que ho veu tot des de la seva talaia, es pregunta si a l'Ajuntament hi ha algun cartell que digui "Prohibit respondre", o si la competència de Transparència implica ser tan transparent que no es veu res. Segurament la regidora ha interpretat que "transparència" vol dir que els documents es desintegren en l'aire un cop enviats, per no deixar rastre. O potser el portal està tan buit perquè, en un exercici de minimalisme radical, només s'hi ha penjat l'eco dels documents que hi haurien de ser.
La Sindicatura, amb una paciència que ja voldrien els mestres de primària, fins i tot convida a anar-hi en persona o fer una videotrucada, per si el problema és que no saben obrir els arxius adjunts. "Us recomanem que feu servir l'aplicació de cita prèvia o que truqueu al 900 124 124." Com si haguessin d'explicar-los com funciona un telèfon o un calendari.
Mentrestant, el Mussol de la Pobla continua ululant al vent, preguntant-se quan la transparència deixarà de ser un concepte teòric i es convertirà en una realitat. De moment, sembla que seguirem igual, amb la Sindicatura fent de 'recordatori' oficial i l'Ajuntament de la Pobla de Montornès, tan mut com el Mussol que no vol revelar on té el seu niu. Almenys, el silenci és constant, que ja és una forma de "transparència" a la seva manera.