04/07/2025
¿Per qué els Furs de 1261 no estan escrits en català, i sí en llengua romançada?
Els Furs de Valéncia, promulgats oficialment per Jaume I i confirmats en l’any 1261, no estan escrits en cap moment en "català", sino en lo que es denominava llengua romançada o vulgar de Valéncia. Açò té una explicació històrica, llingüística i jurídica que desmonta el fals relat de la suposta "unitat de la llengua catalana" i la suposta "catalanitat" del valencià.
La llengua catalana en 1261 encara no estava ni consolidada
En 1261, lo que hui coneixem com a “català” encara no existia com a llengua codificada ni diferenciada clarament dins dels territoris de la Corona d’Aragó.
Les primeres formes de català migeval estaven en procés de formació, barrejades en elements del llatí i del provençal.
No existix cap document valencià d’eixa época que s’autodenomine com a “català”.
En la documentació oficial del Regne de Valéncia es parla de “romanç valencià”
Els Furs i la resta de documentació jurídica i administrativa utilisen expressions com:
“lengua vulgar de Valencia”
“nostra llengua materna”
“romanç”
Esta forma llingüística no era catalana, sino una forma local, diferenciada, que evolucionava del llatí vulgar que parlava el poble en terres valencianes.
Els Furs valencians són anteriors a la normalisació del català
Els Furs es promulguen quasi 100 anys abans de que comencen a aparéixer els primers texts lliteraris coneguts com a “catalans”.
Els Furs establir un sistema jurídic valencià i una llengua pròpia
Els Furs de Valéncia no són una simple recopilació de lleis: són la base d’una identitat jurídica, cultural i llingüística pròpia del Regne de Valéncia.
L’idioma en que s’expressen no és català perqué Valéncia no és Catalunya, ni ho ha segut mai.
La llengua valenciana, com a evolució local del llatí, seguia el seu camí propi.
El pancatalanisme nega esta realitat per motius polítics
El nacionalisme català necessita "colonisar" la història valenciana per a justificar la suposta “unitat de la llengua”.
Pero la documentació històrica, com els Furs, no parla mai de català. Si fòra realment la llengua usada, estarien nomenant-la així, i no ho fan mai.
Els Furs de 1261 no estan escrits en català per una raó molt senzilla: la llengua catalana com a tal encara no existia com a idioma definit, i el Regne de Valéncia mai ha parlat català. Els valencians teníem —i tenim— una llengua pròpia, fruït d’una evolució local i d’un poble diferent, la llengua valenciana.
Quan el pancatalanisme diu que “el català ya existia”, que en diga a on estan els documents que ho demostren en territori valencià. Perqué els Furs no són catalans, ni en forma, ni en contingut, ni en llengua.
