10/12/2025
NOTA DE LA PLATAFORMA PER LA DEFENSA I MILLORA DE LA SANITAT PÚBLICA DE LA RIBERA
RIBERA SALUD, UNA VELLA CONEGUDA DE LA RIBERA
Davant les informacions aparegudes en premsa, sobre la gestió perversa que realitza l’empresa Ribera Salud en l’hospital de Torrejón, la Plataforma per la Defensa i Millora de la Sanitat Pública, vol recordar, que el NEGOCI de la gestió de la salut de la ciutadania per part d’esta empresa, començà a Alzira.
L’any 1999, amb el PP d’Eduardo Zaplana, s’instaura la primera privatització de la sanitat pública, es a dir, que una empresa privada guanye diners administrant la nostra salut. La càpita, els diners que la Conselleria de Sanitat pagava per este servei eren 34.000 ptes (uns 204€) anuals, per 230.000 habitants de la comarca de La Ribera. L’empresa tenia que construir un hospital i atendre les consultes dels especialistes dels pacients d’esta comarca.
Passaren els anys i el negoci que havien previst per a l'empresa Ribera Salud va ser un fiasco. Ribera Salud, va perdre més de 5 milions d'€ en 4 anys, pel que en 2002 la Generalitat Valenciana d'Eduardo Zaplana, que mai havia cregut en els serveis públics i molt menys en la seua defensa, van rescatar a l'empresa Ribera Salud, pagant-li quasi 70 milions d`Euros dels nostres impostos, inclús li indemnitzaren el «lucro cessant» quan estaven perdent diners i li van atorgar un nou contracte amb condicions més beneficioses per als accionistes, que no per als pacients ni per als contribuents. La Conselleria de Sanitat no disposava d’uns 30 milions d’€, que costava construir l’hospital nou, però va poder pagar 70 milions d’€ a Ribera salud. La càpita passà de 225€ a 379€, un 68% més car, sense tindre que construir l’hospital, ampliant el negoci de 10 a 15 anys i passant a controlar l’Atenció Primària. La Conselleria de Sanitat continua assumint les despeses del transport sanitari, ambulàncies, pròtesis, farmàcia, transplants, grans cremats...tot açò, NO ÉS RENTABLE. Els informes de la Sindicatura de Comptes, de la Comissió Nacional de la Competència, de la Intervenció de la Generalitat Valenciana, qüestionen el model per: falta de concurrència d’empreses, sempre ix beneficiada Ribera Salud, insuficient regulació, falta d’estudis que justifiquen els beneficis de la privatització, falta de control de les inversions.
Cal recordar que les primeres víctimes d’este negoci varen ser els pacients de La Ribera, que miraven com s’havia construït un hospital xicotet, 1 llit per cada 1.000 habitants, quan la mitjana era de 3 llits per 1.000 habitants. Açò suposava que la disponibilitat de llits era escassa, els pacients no podien ingressar o es quedaven molt de temps en urgències esperant, o se’ls donava l’alta més prompte. Agreujat per la quantitat de pacients d’altres comarques, que eren atesos en La Ribera, per engrosar els beneficis de l’empresa i deixant d’invertir, directament, en la sanitat pública. A dia de hui, l’hospital continua essent menut, encara que dispose de 301 llits. La tasa d’ocupació era superior al 95%, sent la recomanació del 75-80%, per poder atendre a situacions d’emergències imprevistes. Esta massificació de l’hospital també era conseqüència de la quantitat d’especialitats, que no hi ha en els hospitals comarcals: Cirurgia Cardíaca, Neurocirurgia, Cirurgia Toràcica, Cirurgia Maxilofacial..., que servien per a captar pacients d’altres comarques, incrementant la beneficis empresarials. Una altra tècnica que va servir per atraure a les embarassades, va ser l’anestesia epidural, que no s’instaurava en els departaments públics, però que va multiplicar el lucro de Ribera Salud. I el colofó era que es disposaven de 2 telèfons de contacte, un per als habitants de La Ribera, la càpita, i un altre directe, per a les persones de les altres comarques, que es pagaven apart i que els posaven totes les facilitats per a que acudiren a La Ribera. Per suposat estes patologies eren les més rentables: pròtesi de cadera, de genoll, catarates, part amb epidural...Patologies, que no solien tenir complicacions i que si les tenien, les assumien els seus hospitals comarcals.
La segona víctima va ser la ciutadania valenciana que observava com els seus impostos es destinaven a beneficiar a les empreses privades, mentre es deixava d’invertir en el sistema sanitari públic, deteriorar-lo poc a poc.
