País Invisible podcast

País Invisible podcast Viatge sonor que ascurça les distàncies entre el català i l'occità.

12/03/2026

“Perdre l’occità és perdre una de les bases de la civilització europea.” –

En un moment on moltes llengües minoritàries estan amenaçades d’extinció, salvar l’occità no és només una qüestió cultural, sinó un acte de preservació de la història i de la identitat europea. Cada paraula, cada tradició i cada cançó són un llegat que defineix qui som.

Ignorar l’occità és deixar morir una part fonamental de la nostra civilització. Protegir-lo és lluitar contra la ignorància i assegurar que les generacions futures puguin conèixer i viure aquesta riquesa.

🌿 Defensar l’occità és defensar Europa.

🗺️Les llengües de Bèlgica: un mapa del multilingüismeBèlgica és un país amb una diversitat lingüística notable, i aquest...
11/03/2026

🗺️Les llengües de Bèlgica: un mapa del multilingüisme

Bèlgica és un país amb una diversitat lingüística notable, i aquest mapa en mostra la distribució territorial. Oficialment, hi ha tres llengües: neerlandès, francès i alemany.

💡Però hi ha més: a la regió francòfona, trobem les llengües d’Oïl com el való, el picard i el xampanyès; a la part flamenca, algunes zones parlen limburguès, brabançó i fins i tot luxemburguès. Tot i aquestes varietats, el neerlandès/flamenc i el francès són les llengües predominants.

Bèlgica no té una llengua comuna. Cada comunitat és monolingüe en la seva llengua oficial, però amb bona voluntat, aproximadament un 70% de la població és bilingüe i molts se serveixen de l’anglès en la comunicació intercultural, especialment entre Valons i Flamencs.

⭐️Brussel·les és un cas especial: és oficialment bilingüe (francès i neerlandès) i, a més, compta amb una gran diversitat d’expatriats, fet que fa que l’anglès sigui molt present en la vida quotidiana.

El sistema belga es basa en la territorialitat lingüística, amb zones que ofereixen facilitats lingüístiques per a minories, i amb comunitats que gestionen educació, cultura i serveis públics de manera autònoma. Això garanteix que fins i tot la petita comunitat germanòfona tingui parlament, govern i competències pròpies, comparable en reconeixement a l’occità a Catalunya.

El model belga ens mostra que és possible gestionar un país multilingüe complex si hi ha voluntat política, marcs institucionals clars, educació multilingüe i flexibilitat davant els canvis demogràfics. Un exemple inspirador de convivència lingüística que equilibra diversitat, autonomia i cooperació.

10/03/2026

😲Poca gent sap que la Vall d’Aran té reconegut el dret a decidir

La Vall d’Aran té una identitat pròpia, una llengua pròpia i institucions pròpies. No és només una comarca més: és el territori on viu la comunitat occitana dins de Catalunya.

Des del 2006, amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, l’occità (aranès a Aran) és llengua oficial a tot Catalunya.

I el 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 1/2015 del règim especial d’Aran, que reconeix Aran com una realitat nacional occitana i reconeix el dret del poble aranès a decidir el seu futur polític.

Això vol dir una cosa molt clara:
si algun dia el poble aranès decideix democràticament quin ha de ser el seu futur, aquest debat ja té un reconeixement polític dins la legislació catalana.

Perquè defensar la llibertat d’un poble també significa respectar la llibertat dels altres pobles.

05/03/2026

Sabies que els textos fundacionals de la Unió Europea estan traduïts a l’occità… i concretament a l’aranès? 👀

Després de la Segona Guerra Mundial, la Unió Europea no es va crear per protegir llengües, sinó per garantir la pau a través de l’economia. Però entre burocràcia i paperassa… sempre hi ha escletxes.

I una de molt grossa es va obrir el 2014.

El govern de la Vall d’Aran, amb el síndic Carlos Barrera, juntament amb la Generalitat presidida per Artur Mas, va registrar oficialment la traducció occitana dels tractats europeus.

📜 El Tractat de la Unió Europea, el de Funcionament i la Carta dels Drets Fonamentals.

I aquí ve el gir: com que només pot existir una versió per llengua, i França no reconeix l’occità, la variant aranesa s’ha convertit —legalment— en la versió occitana de tota Europa.

És a dir: si ets occità de Niça o Bordeus, els teus drets europeus… els llegeixes en aranès.

Una petita escletxa burocràtica que demostra que, fins i tot en estructures gegants, les llengües minoritzades poden trobar el seu lloc. 🌍

🌍 Brussel·les, llengües i poder… què hi pinta l’occità en tot això?En aquest nou episodi de País Invisible viatgem fins ...
04/03/2026

🌍 Brussel·les, llengües i poder… què hi pinta l’occità en tot això?

En aquest nou episodi de País Invisible viatgem fins al cor d’Europa per fer-nos una pregunta incòmoda: la Unió Europea protegeix realment la diversitat lingüística o només la tolera?

Amb la participació de explorem el paper del reconeixement institucional en la supervivència de llengües com l’occità, descobrim què podem aprendre del model lingüístic de Bèlgica i analitzem el concepte clau de Grup Objectivament Identificable (GOI) com a eina de defensa per a les minories.

Un episodi per entendre que, a Europa, parlar una llengua també és fer política.

03/03/2026

Europa presumeix de diversitat… però ho aplica? 🤔

Des del cor del barri europeu de Brussel·les, posem el focus en una pregunta incòmoda: quin futur tenen llengües com l’occità dins la Unió Europea?

Parlem de reconeixement, de drets lingüístics i de si institucions com la UE són part de la solució… o del problema. I ho fem amb una veu que coneix bé aquests passadissos:

📍 La Vall d’Aran no és només un territori: és una peça clau d’un debat molt més gran.
📜 La Carta Europea de les Llengües Minoritzades és paper mullat o una eina real?
🎭 “Units en la diversitat” és compromís… o eslògan?

Pot Europa garantir la supervivència de llengües com l’occità, o les està deixant enrere?

💬 T’hi sumes al debat?

😏 Ja heu resolt el Mot Amagat? Esteu tan farts com el Zep de rebre trucades sempre tan inoportunes?Esperem, però, que a ...
01/03/2026

😏 Ja heu resolt el Mot Amagat? Esteu tan farts com el Zep de rebre trucades sempre tan inoportunes?

Esperem, però, que a vosaltres no us vingui a escanyar ningú per penjar-li el telèfon com ha fet en en aquesta ocasió 🤭

Un cop més arribem a final de temporada i s’acaba (ara per ara) també la temporada del mot amagat. A partir d’avui podeu continuar gaudint del joc però amb una paraula occitana a l’atzar cada dia!

27/02/2026

💪Cal tornar a prendre els carrers. Encara hi ha combat.

A Carrièras Occitanas ho tenen clar: l’occità només es mantindrà viu si torna a ser present al carrer.

A Vilafranca de Roergue, la manifestació va reunir centenars de persones malgrat la pluja, en un lloc carregat de simbolisme per la història de Joan Petit. Durant la jornada, es va reconstruir simbòlicament la seva casa i es va passejar pels carrers com a gest de memòria i resistència.

Més enllà de l’acte, el que va quedar és una sensació compartida: la d’un moviment que torna a agafar força. Gent jove i gent gran, totes juntes, retrobant-se als carrers i recuperant un esperit que semblava adormit.

✨Hi ha país. I hi ha futur.

24/02/2026

La llengua dels gitanos ha deixat més petjada en el teu dia a dia del que t’imagines… i segurament ja la parles sense saber-ho 🤯

Paraules com currar, camelar o calers tenen un origen que ens porta molt lluny: des de l’Índia fins a Europa, passant per segles d’història, migracions i cultura viva.

En aquest viatge lingüístic anem fins a la Camarga, on cada any es reuneix el poble gitano per celebrar la seva identitat i tradició. Però… d’on surt realment el romaní? Per què es va expandir arreu del món? I com ha influït tantíssim les llengües que parlem avui?

Una història fascinant sobre llengua, origen i cultura que et farà mirar les paraules amb uns altres ulls 🌍

20/02/2026

🌈Hi ha paraules que no neixen per definir-nos… sinó que les fem nostres.

En aquesta conversa amb camp.liure, parlem de com el terme q***r no és només una etiqueta, sinó una reapropiació, una manera de donar valor a allò que durant molt temps s’ha considerat “fora de lloc”.

En occità, com en tantes altres llengües, sovint falten paraules per explicar realitats diverses. Però potser la clau no és trobar la paraula perfecta, sinó fer-la créixer des de dins: reinterpretar-la, adaptar-la i omplir-la de significat propi.

Ser “de biaix”, ser “tort”… pot deixar de ser un defecte per convertir-se en identitat. I, sobretot, en orgull.

***r

Aquesta setmana, amb motiu de Sant Valentí hem portat a .liure per parlar de com es viu ser q***r en un món rural occità...
19/02/2026

Aquesta setmana, amb motiu de Sant Valentí hem portat a .liure per parlar de com es viu ser q***r en un món rural occità!

***r

18/02/2026

🏛️En una ciutat sagrada, hem decidit ser profans.

A Avinyó, ciutat de papes, muralles i processons, parlem de dissidència.
De ser q***r.
De ser rural.
De ser occità.

Conversem amb Laurí Privat (camp.liure), artista del Roergue que crea des de la terra i en la llengua del país. Parlem d’identitats que no demanen permís, de ponts que es construeixen encara que caiguin, i de la força que neix quan molts caminen junts.

Entre el Palau dels Papes i un pont que no arriba enlloc, ens preguntem:
què vol dir existir fora de la norma?

🎭 Art com a resistència.
🌾 Lenga com a arrel.
🌈 Vida com a acte polític.

***r

Dirección

Barcelona

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando País Invisible podcast publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto La Empresa

Enviar un mensaje a País Invisible podcast:

Compartir

Categoría