Alguns —i no érem gaires— la reivindicàvem en diversos festivals i trobades i la consideràvem
imprescindible per a la normalització d’un gènere. Calia unir esforços i reinvidicar la necessitat d’una col•lecció de
novel•la criminal en llengua catalana amb tots els ets i uts —amb «La Cua de Palla» sempre com a referent i en el record—. L’any 2011 es complí bona part d’aquell anhel. Sota l’empenta i
l’ajut incondicional de l’editorial Alrevés, i arran de la
publicació d’una antologia titulada Crims.cat —coordinada per l’escriptor mallorquí Sebastià Bennasar i un servidor—,
s’estrenà una col•lecció amb el mateix nom que pretenia omplir un gran buit editorial. Fou així com nasqué un projecte col•lectiu i captivador: «Crims.cat», una col•lecció de novel•la negra i policíaca que
avui compta ja amb 25 títols i ofereix un ventall heterogeni de tendències i subgèneres: des de novel•la negra i policíaca
més canònica fins al mestissatge amb altres subcorrents —judicial, esòteric, detectivesc, psicològic, històric, periodístic,
polític—, amb una reivindicació de mostrar la presència d’un gènere flexible, permeable i transfronterer que capti lletraferits
d’arreu dels Països Catalans. En segon lloc, un altre dels propòsits —creiem que aconseguits— ha estat oferir al lector
una nòmina atractiva d’escriptors, consolidats i novells, catalans i estrangers, com una marca d’identitat, que formen ja
part d’un projecte engrescador i d’una família literària. Sense ànim d’exhaustivitat i per ordre d’aparició: Andreu Martín, el
malaguanyat Agustí Vehí —a qui, cada any, l’editorial i l’Ajuntament de Tiana homenatgen amb la celebració d’un memorial
que duu el seu nom—, Mário Zambujal, Flavio Soriga, Jaume Benavente, Sebastià Bennasar, Dominique Manotti, Lluís
Bosch, Rafael Valbona, Sebastià Jovani, Xavier Aliaga, Juli Alandes, Josep Torrent, Rafa Melero, François Thomazeau,
Jordi de Manuel, Pop Negre i Silvestre Vilaplana, sense oblidar tampoc els nostres traductors (Brisa Prieto, Anna Cortils,
Maria Llopis i Pau Vidal), rellevants i imprescindibles per accedir a les joies foranes, un dels principals objectius de la
col•lecció, també per assistir a les fires internacionals i potenciar la projecció internacional dels nostres autors. Més enllà de la part estrictament editorial, complementa la col•lecció una pàgina web —www.crims.cat— que ofereix notícies,
articles, entrevistes i reportatges sobre l’actualitat del gènere, qualsevol font de la que provingui més enllà de competències
sobreres. I per últim, a títol personal, el privilegi i la responsabilitat que suposa dirigir «crims.cat», que exigeix
imaginació i encert, però alhora eficàcia i posar al servei del lector unes directrius i fonaments sòlids. Per la nostra banda, ens proposem seguir fent la millor de les seleccions i oferir un catàleg d’autors i títols ben
encisador. Un gènere, no ho oblidem, que satisfà cada cop més tota mena de públics i que, com afirmà Raymond Chandler:
«Mostreu-me algú incapaç de no suportar una novel•la policíaca. Es tractaria, sens dubte, d’un beneit. Un beneit intel•ligent
—és possible—, però, de totes maneres, un beneit». Des de «crims.cat», donar-vos les gràcies a tots els qui heu fet possible
aquest èxit. En temps d’efervèscències i bullides tecnològiques, en èpoques de projectes que es malbaraten, 5 anys i 25 títols
auguren bons presagis per a un futur que es presenta cada cop més negre.
