08/06/2026
PETER HOLSAPPLE w/ PAT THOMAS
Dissabte, 6 de juny de 2026
BARBARA STANN, Barcelona
públic: 40 aproximadament
Peter Holsapple: veu i guitarra
Pat Thomas: percussions
Vídeo: The Face of 68 (Peter Holsapple; de “The Face of 68” -2025-)
Ahir vam tornar al Barbara Stann per rebre a Peter Holsapple, músic de destacat pedigrí, que va trepitjar l’escenari que, unes setmanes abans, havia vist passar per sobre a Chris Stamey, company seu en algunes de les seves aventures musicals. El local no es va arribar a omplir, suposo que a causa de la coincidència amb el Primavera Sound. Per aquest motiu tampoc vaig veure cap cara coneguda, tot i que alguns dels presents em sonaven de l'actuació de Stamey.
Com bé sabeu, jo no soc amant de festivals; i no és una cosa “d’ara que soc gran”, no. De fet, al Primavera només vaig anar en una ocasió, amb una entrada de dia, quan va venir Neil Young. Sabia que en Neil faria una actuació sencera, no com les que s’acostumen a veure en aquests festivals, que són de seixanta minuts. Vaig arribar una mica abans, per veure el final dels Jayhawks i vaig marxar de seguida, quan va acabar Neil Young; aquesta és tota la meva experiència amb el festival més famós de la nostra ciutat. Una ocasió en què vaig estar a punt d’anar també va ser quan va venir Television, però el fet que anaven a tocar només una hora em va llevar les ganes. Potser hauria anat de saber que ja no tornarien mai més. En fi, és la vida.
Quant ahir, la cosa va ser de tal manera que podria copiar aquí el comentari que vaig fer amb Chris Stamey fa uns dies: va ser agradable, va estar bé, sense que hi hagués cap cançó que realment em semblés a mi per tirar coets. Això sí, no entenc per què porta el Peter al Pat, que es limita a fer en algunes cançons (no en totes) unes percussions que més aviat destorben que qualsevol altra cosa. Suposo que són molt amics i el Peter, que ja no té edat per fer el que va voler fer el Chris Bailey amb la meva noia i que us explico a l’últim programa (el teniu aquí sobre), i que a més deu ser conscient que el seu públic ja no és de jovenetes (ho és més aviat de mòmies); per això porta el Pat amb ell; per no haver de sopar sol i per amortitzar les habitacions dobles que li venen a cada “f**king city”, com deia el Paul Kelly, ja que habitacions individuals pràcticament no es troben avui en dia en cap hotel.
A veure si tenim la sort de veure més actuacions al Barbara Ann, local que, com tants altres, té problemes amb els veïns hipersensibles. El fet que el bar estigui en plena zona alta no ajuda, evidentment. En tot cas actuacions acústiques com aquestes estan molt bé i les fan en uns horaris que pots arribar a casa a temps de sopar i veure la tele sense haver-te d’anar a dormir molt t**d. Ara estic jo amb Manhunt, a Prime, una sèrie que és de les poques recomanables (pel meu gust) i creïbles que fan avui en dia en què la major part són, sobretot les de crims, d’autèntica pena. També és una pena lamentable que, a Prime, no puguis veure moltes sèries i pelis en versió original: és el cas d'aquesta Manhunt, llàstima.
SETLIST:
Spitting in the Wind (The dB’s - del disc Like This de 1984)
Big Brown Eyes (The dB’s - del disc Stands for the Decibels -1981-)
The Invisible Boyfriend (Continental Drifters)
The Face of 68 (Peter Holsapple; de l’ últim disc “The Face of 68” -2025-)
Larger than Life (Peter Holsapple; de l’ últim disc “The Face of 68” -2025-)
You're a Part of Me (Peter Holsapple & Chris Stamey; del disc Mavericks -1991-)
That Time Is Gone (del disc de dB’s Falling off the Sky -2012-)
Think Too Hard (del disc de dB’s The Sound of Music -1987-)
She Won't Drive in the Rain Anymore (del disc de dB’s Falling off the Sky -2012-)
She and Me (Peter Holsapple; de l’ últim disc “The Face of 68” -2025-)
Molly Says (del disc de dB’s The Sound of Music -1987-)
Daddy Just Wants It To Rain (Continental Drifters)
Black and White (del disc de dB’s Repercussion -1982-)
Angels (Peter Holsapple & Chris Stamey; del disc Mavericks -1991-)
She Was the One (Peter Holsapple & Chris Stamey; del disc Mavericks -1991-)
Anything (Continental Drifters)
Amplifier (del disc de dB’s Repercussion -1982-)
