LA MIRA

LA MIRA T’oferim continguts de no-ficció en català. Un periodisme a foc lent i amb una mirada pròpia.

El 3 d'agost de 1920 va entrar en funcionament la Central de Camarasa. Va ser la presa, en el seu moment, més alta d’Eur...
03/08/2025

El 3 d'agost de 1920 va entrar en funcionament la Central de Camarasa. Va ser la presa, en el seu moment, més alta d’Europa i on va començar la Vaga de la Canadenca, que aconseguiria la jornada laboral de 8 hores. Així es avui.
Una galeria de Jordi Borràs

Camarasa és la porta d’entrada per enfilar-se fins als Pirineus. El poble és llum. Aquí, a la central hidroelèctrica, hi comença la Vaga de la Canadenca el 1918. La protesta assolirà una de les fites històriques: la jornada laboral de vuit hores

El 3 d'agost de 1918 neix Maria Aurèlia Capmany.  Vam fer-ne memòria amb l’Anna Capmany, neboda de l'escriptora, que ens...
03/08/2025

El 3 d'agost de 1918 neix Maria Aurèlia Capmany. Vam fer-ne memòria amb l’Anna Capmany, neboda de l'escriptora, que ens para taula i ens obre una caixa plena de memòria de la seva tieta.
Un article de Francesc Canosa

Entrem per la finestra de la memòria familiar d’una de les grans escriptores catalanes. Fem memòria amb la seva neboda, Anna Capmany, i trobem l’habitació d’una Maria Aurèlia Capmany que és un llibre: la tieta

alau, entre l’Alt Àneu i l’Arieja, en una trobada catalanooccitana a 2.100 metres d’altitud per celebrar la cultura i la...
02/08/2025

alau, entre l’Alt Àneu i l’Arieja, en una trobada catalanooccitana a 2.100 metres d’altitud per celebrar la cultura i la llengua de dos pobles veïns que sempre s’han ajudat.
Un article de Laura Saula

Ens endinsem en la pujada del port de Salau, entre l’Alt Àneu i l’Arieja, en una trobada catalanooccitana que es fa cada primer diumenge d’agost a 2.100 metres d’altitud per celebrar la cultura i la llengua de dos pobles veïns que sempre s’han ajudat

Acompanyem Lluís Hauteville a ferrar, i coneixem aquest ofici tan antic que barreja sensibilitat i tècnica. Per fer-ho, ...
02/08/2025

Acompanyem Lluís Hauteville a ferrar, i coneixem aquest ofici tan antic que barreja sensibilitat i tècnica. Per fer-ho, anem fins a Centelles, on en Lluís haurà de col·locar el calçat nou a dues eugues. Una galeria de Jordi Borràs Abelló amb text d’Aina Rabassa Ortega

Acompanyem Lluís Hauteville a ferrar, i coneixem aquest ofici tan antic que barreja sensibilitat i tècnica. Per fer-ho, anem fins a Centelles, on en Lluís haurà de col·locar el calçat nou a dues eugues

L'1 d'agost de 1917 moria Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.  En aquest article de...
01/08/2025

L'1 d'agost de 1917 moria Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya. En aquest article de Magda Gregori vam repassar com s'han comunicat els nostres presidents, de Prat de la Riba a Q**m Torra.

De Prat de la Riba a Q**m Torra. Com han parlat en públic? Quina imatge han projectat? Com han bastit els seus discursos? Repassem com es comuniquen els nostres presidents, mostrem com han explicat els moments d’un país

L’home que fa el calçat de ferro als cavalls ja és aquí. Ajupit i amb l’esquena plegada, es passa les hores provant i po...
31/07/2025

L’home que fa el calçat de ferro als cavalls ja és aquí. Ajupit i amb l’esquena plegada, es passa les hores provant i posant sabates. Acompanyem Lluís Hauteville a ferrar, i coneixem aquest ofici tan antic que barreja sensibilitat i tècnica. Un article d'Aina Rabassa Ortega amb fotografies de Jordi Borràs Abelló

L’home que fa el calçat de ferro als cavalls ja és aquí. Ajupit i amb l’esquena plegada, es passa les hores provant i posant sabates. Acompanyem Lluís Hauteville a ferrar, i coneixem aquest ofici tan antic que barreja sensibilitat i tècnica

Cada 30 de juliol, festa major d’Arles, es baixa en processó en honor a sant Abdó i sant Senén des de Montboló fins a Ar...
30/07/2025

Cada 30 de juliol, festa major d’Arles, es baixa en processó en honor a sant Abdó i sant Senén des de Montboló fins a Arles. Duen una gran roda de cera d’abella amb un ble dins. El 2022 hi vam ser, us ho mostrem en aquesta galeria de Jordi Borràs

Aquesta és la història d’un pagès, una tempesta, unes bruixes i uns sants... I fa més de cinc segles que dona tombs. Anem a la Catalunya Nord, on la processó que va de Montboló a Arles, un cop a l’any, encara busca el sol i cels clars de futur

T’has parat a pensar que Montserrat funciona com una petita ciutat? Com deu ser treballar a la muntanya sagrada?En Joan ...
30/07/2025

T’has parat a pensar que Montserrat funciona com una petita ciutat? Com deu ser treballar a la muntanya sagrada?

En Joan Pera parla amb els treballadors per fer-se’n una idea al capítol 2⃣ de “Les mil veus de Montserrat”

Escolta'l: https://open.spotify.com/show/0tFNfOXcxVfh46C3jNNLaL?si=170259579b9846c5

Podcast · Catalunya Ràdio · Coincidint amb la celebració del mil·lenari, "Les mil veus de Montserrat" és un recull d'històries rere la muntanya més simbòlica de Catalunya. I qui s'aventura a trobar-les és l'actor Joan Pera, que explora la muntanya sagrada mentre conversa amb una gran amiga...

El 29 de juliol de 2024 va morir Eulàlia Folch i Camarasa. La vam entrevistar quan tenia 102 anys per endinsar-nos en la...
28/07/2025

El 29 de juliol de 2024 va morir Eulàlia Folch i Camarasa. La vam entrevistar quan tenia 102 anys per endinsar-nos en la vida dels Folch i Torres, una família catalanista i intel·lectual, compromesa amb un país que es va enlairar i es va enfonsar.
Un article d'Anna Alfaro Lucas

Eulàlia Folch i Camarasa neix el 1921. A través dels seus records viatgem als anys vint i trenta, i ens endinsem en la vida dels Folch i Torres, una família catalanista i intel·lectual, compromesa sempre amb un país que es va enlairar i es va enfonsar

Parlem amb la historiadora Mireia Comas Via sobre la situació de les dones vídues a la baixa edat mitjana a Barcelona. U...
28/07/2025

Parlem amb la historiadora Mireia Comas Via sobre la situació de les dones vídues a la baixa edat mitjana a Barcelona. Una etapa de la qual s’han conservat molts documents que ens relaten les vides i misèries d’unes dones que van intentar començar de nou. Un article de Laura Saula Tañà amb fotografies de Jordi Borràs Abelló.

Parlem amb la historiadora Mireia Comas Via sobre la situació de les dones vídues a la baixa edat mitjana a Barcelona. Una etapa de la qual s’han conservat molts documents que ens relaten les vides i misèries d’unes dones que van intentar començar de nou

Uns 200 independentistes van “alliberar” les illes Medes el 27 de juliol de 2002 en resposta al ridícul de l’Estat espan...
27/07/2025

Uns 200 independentistes van “alliberar” les illes Medes el 27 de juliol de 2002 en resposta al ridícul de l’Estat espanyol a l’illot marroquí de Perejil. Repassem l'operació del Moviment Ridiculista d’Alliberament Nacional-Provisonal.
Un article de David de Montserrat

“Los catalanes, de las piedras hacen panes”, diu la dita. I del ridícul espanyol no en fem pans, però sí xous hilarants, com el de les illes Medes, el 2002, en resposta a la invasió espanyola de l’illot marroquí de Perejil.

El 26 de juliol de 2015 el foc va arrassar més de 1.200 hectàrees de bosc prop d’Òdena. Posteriorment en Marc Sellarès v...
26/07/2025

El 26 de juliol de 2015 el foc va arrassar més de 1.200 hectàrees de bosc prop d’Òdena. Posteriorment en Marc Sellarès va aixecar un bosc fet de creus amb branques i soques dels arbres calcinats. Un espai que convida a la reflexió.
Una galeria de Jordi Borràs

Quan el 26 de juliol de 2015 el foc va arrassar més de 1.200 hectàrees de bosc prop d’Òdena, ningú sabia, ni tan sols el Marc Sellarès, que d’aquelles cendres en sortiria una de les mostres artístiques més colpidores i originals de Catalunya

Dirección

Ali Bei, 25 4-1
Barcelona
08010

Teléfono

+34931856130

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando LA MIRA publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto La Empresa

Enviar un mensaje a LA MIRA:

Compartir