Un Matí a l'Òpera

21/11/2025

Al Palau de nou, per a escoltar una de les millors orquestres del món: la Simfònica de la Radio Bavaresa. Exemplifica com poques la manera de fer de les formacions alemanyes: rotunditat i intensitat, precisió, lirisme… A mida per al repertori romàntic. I amb una regularitat a prova de bomba: es igual que els escoltis quan estan de gira que a casa seva a Múnic.

Al faristol tindrem un director que ja és un mite vivent de la música, Simon Rattle. Després de deixar la Filharmònica de Berlín, va anar a raure a la històrica London Symphony i ara està al capdavant dels muniquesos. Aquí no oblidem el pas de Rattle per la City of Birmingham Symphony Orchestra, on va produir uns resultats que van moure els berlinesos a elegir-lo.

Pot semblar un concert més d’intèrprets que de programa, però aquest no és menyspreable. El ganxo és la setena simfonia de Bruckner, una obra de forta inspiració wagneriana. L’altra partitura és la rapsòdia orquestral “Taras Bulba” de Janáček. Tant l’una com l’altra han de menester els grans efectius que només orquestres com aquesta poden posar sobre la taula, sense regatejar res.

19/11/2025

De nou hem fet programa de ràdio. Un Matí a l'Òpera ha estat dedicat avui a un tema del qual parlem de tant en tant. Són els grans solos de trompa que abunden en el repertori del Romanticisme més madur. Richard Strauss n’escrivia de fabulosos. Però en aquesta ocasió hem escoltat els que escrivien altres compositors, com Bruckner, Brahms, Ravel, Borodin, Txaikovski o Mahler. I de propina, un gran moment de John Williams, que fa molt evident que les seves bandes sonores són les autèntiques successores de la tradició musical càssica.

Si us ve de gust escoltar-ho, aquí ho trobareu: https://radio.rtvelvendrell.cat/programs/lacalaixera/rtvelvendrell_podcast_15406

09/11/2025

Al monestir de Sant Salvador, a Breda, a un nou concert del cicle “Òpera als parcs” de la Diputació de Barcelona. La soprano Laura del Río, el tenor Facundo Muñoz el pianista Josep Buforn, presenten “No em diguis adéu”. És un programa d’àries de “La traviata”, de Verdi, i de “La bohème”, de Puccini. Júlia Matas assumeix una part de dansa. Miquel Ripeu n'és el director artístic.

06/11/2025

El concert d’avui del nostre abonament al Palau és de la Filharmònica deTòquio. És l’orquestra més antiga (1911) del Japó i un exponent de l’excel·lència amb què interpreten per aquelles contrades la música europea, de Bach al Tardorromanticisme. Precisió i emoció, que esperem gaudir en aquesta vetllada

El programa, de música russa, no és precisament insòlit. A la primera part, el concert per a violí i orquestra de Txaikovski. És una partitura de gran dificultat per al solista, que avui atendrà Maxim Vengerov. Però més enllà del virtuosisme que requereix, és emblemàtica dins de l’obra de Txaikovski i dels seus drames personals.

A la segona part, escoltarem “La consagració de la primavera”, d’Igor Stravinsky. Un ballet estrenat el 1913 que ha esdevingut en la pràctica una peça simfònica. Tant per la seva força orquestral com pel seu simbolisme.

Molta feina tant per a l’orquestra com per a la batuta, que avui serà el coreà Myung-Whun Chung. Director honorari dels de Tòquio, que en breu s’incorporarà com a titular a l’Scala de Milà. Que no és poca cosa precisament.

05/11/2025

Avui, al programa quinzenal Un Matí a l'Òpera, hem continuat parlant de réquiems musicals. Perquè el de Mozart, al qual vam dedicar l’anterior espai, és potser el més conegut i popular, però n’hi ha grapats. D’altres autors i èpoques, de tradició catòlica i de tradició protestant, i responent a situacions diferents, no necessàriament al comiat d’un difunt.

Fins i tot hem parlat de partitures que no són un réquiem, però podrien passar per tal ja que van al fons de la relació entre la vida i la mort i, en particular, de si hi ha una vida després de la mort.

Hem escoltat fragments de Verdi, Brahms, Britten, Fauré, Cherubini i Mahler.

Si us ve de gust, aquí ho trobareu:

A La Calaixera volem fem un ampli repàs a l’actualitat destacada de l’àmbit local, passant per la comarca, els diaris, els temps i les entrevistes més rellevants. Una part fonamental per saber què s…

27/10/2025

Tornem al Palau per a un nou concert del nostre abonament. La Royal Philharmonic Orchestra, una de les grans formacions musicals de Londres, oferirà un programa ben divers. El reclam principal en la publicitat del Palau és la segona simfonia de Jean Sibelius, èpica i profunda. A més, s’interpretarà el concert per a piano d’Edvard Grieg, potser la partitura d’aquest tipus més emblemàtica de l’autor. Arrodoneix la vetllada la sonata “La vida secreta”, composició d’Albert Guinovart de 2006.

El japonès Mao Fujita, que debuta a Barcelona, comanda la part de piano. Al faristol, el titular de la Royal Philharmonic, Vasily Petrenko.

26/10/2025

Al concert inaugural del Festival Apròpera, a la Sala Clavé de la Unió Centre Cultural de Sant Cugat del Vallès. El baríton Carles Pachon i la pianista Berta Brull ofereixen un programa ben interessant. Una primera part amb cançons d’autors catalans contemporanis. I una segona, amb àries d’òperes de Rossini, Donizetti, Wagner i Massenet. Tot plegat és el contingut del seu nou disc, “Enyorança”.

Hem assistit també a la prèvia presentació del festival, a càrrec del tenor Marc Sala, director artístic del certamen.

24/10/2025

https://www.marfanta.com/2025/10/23/el-senyor-altadill-i-una-xefla-wagneriana-per-toni-gallardo/

Ha mort, a 95 anys, Josep Maria Altadill, fundador de la mítica botiga tortosina “Altadill, la boutique del disc”. Com és

21/10/2025

El Palau comença a fer com el Liceu. Per exemple, el concert inaugural d’un cicle està fora de l’abonament del propi cicle… Si més no, no va ser una festa VIP. Per això estem al segon concert, 24 hores després. No anem bé, però la fidelitat al Palau està per sobre de moltes coses.

A més, el concert d’avui promet molt. Un autèntic festival de Händel, amb preludis, obertures, àries, cors i fragments d’obres que gairebé no pugen mai als escenaris. Per exemple, l’oratori “Theodora”, que potser és la part del programa que més ha “excitat” l’afició.

Els intèrprets són bons, encara que no els situàvem gaire en aquest repertori: musicAeterna, la formació del director Teodor Currentzis, avui acompanyats per un ampli estol de solistes vocals, provinents de l’Acadèmia Anton Rubinstein.

18/10/2025

Avui, canvi de format i, relativament, de registre. No abandonem l’òpera, però des del nostre territori natural wagnerià i tardorromàntic en general, anem al repertori belcantista. “La sonnambula” és una de les obres mestres de Vicenzo Bellini. Una història una mica sentimentaloide, fins i tot innocent per coses de la censura de l’època, que l’autor va elevar amb mostres del seu lirisme més inspirat. Amb les seves melodies característicament llargues i un festival vocal típic del belcanto.

El format d’avui és un que sovintegem de tant en tant: el cinema. És una transmissió en directe des del Metropolitan Opera House de Nova York. En aquesta producció ha reunit un repartiment d’autèntic nivell: Nadine Sierr, Xabier Anduaga, Sydney Mancasola o Alexander Vinogradov. Al faristol Riccardo Frizza, un director molt apropiat per al gènere i el repertori Italià en general.

Tot plegat, servit també per una gran orquestra i amb l’opulència de les produccions d’aquella casa d’òpera.

14/10/2025

Diumenge vam ser a un concert matinal, al qual assistien algunes famílies amb nens molt petits. Alguna critatura particularment sorollosa… Però va ser començar a sonar la música i quedar-se la mainada pendent del que escoltaven, fins i tot embadalits. Mozart, amb qui arrencava el programa, té molt a veure amb coses com aquestes.

A partir dels tres quarts d’hora d’actuació els nens mostraven signes de cansament i, a algun, el pare o la mare se’l va endur fora de la sala. Però poca broma: infants d’un parell d’anys, que es faran grans I estaran (si ho volen) quatre o cinc hores escoltant una òpera llarga, com si fos la cosa més normal del món…

Una felicitat veure-ho.