Un Matí a l'Òpera

23/06/2025

Si és Sant Joan, això és Nuremberg...

PS1.- Wagner deia d'aquest fragment que era el millor que li havia sortit. Segur que algú ho discutirà, però escolteu, ho deia ell.

PS2.- La història de l’òpera “Els mestres cantaires de Nuremberg” passa pels volts de Sant Joan, recollint tradicions musicals d’aquesta ciutat alemanya en època del Renaixement.

PS3.- La interpretació és de llagrimeta. Mireu com en alguns moments els cantants s’emocionen i estan a punt de trencar-se.

PS4.– I senyores, senyors i senyoris, aquesta meravellosa escena, encara que no ho sembli, és Wagner.

Quintet from Act III of Wagner's "Die Meistersinger von Nürnberg." Karita Mattila (Eva), Jill Grove (Magdalene), Ben Heppner (Walther), Matthew Polenzani (Da...

18/06/2025

Avui tanquem la temporada al Palau de la Música (cicle Palau 100) amb un concert que seria “a lo grande” si no hi hagués un gust agredolç pel mig.

Escoltarem tres Cantates per al diumenge de Jubileu de Bach. Són partitures creades per a ser interpretades el tercer diumenge després de Pasqua. Potser menys conegudes que altres, però d’una gran riquesa instrumental i coral, derivada del fet que Bach havia reunit a Leipzig unes formacions molt professionals.

I que això ens ho posi a taula el director John Eliot Gardiner, especialista en la interpretació historicista de la música antiga, hauria de ser motiu d’alegria. Però ja sabeu que Gardiner va tirar el prestigi per la finestra quan, fa dos anys, va agredir un cantant. I va ser allò que no era nou i tothom ho sabia, encara que ningú no ho deia.

En declaracions a la premsa de Barcelona, Gardiner ha dit que, després de molta teràpia i reflexio, és un altra persona. Potser sí, però el mal sabor no creiem que hagi marxat del tot. Ja veurem.

Gardiner no torna al Palau amb les històriques formacions que havia fundat, el Monterverdi Choir, els English Baroque Soloists i l’Orquestra Revolucionària i Romàntica. En va sortir en globus. Semblava que s’havia jubilat, però ha tornat a la palestra amb un nou projecte, The Constellation Choir and Orchestra, amb el qual es presenta al Palau.

Els papers solistes seran interpretats per Marie Luise Werneburg, soprano; Alexander Chance, contratenor; Thomas Hobbs, tenor, i Florian Störtz, baix.

07/06/2025

Tornem al festival Espurnes Barroques, avui a la seu de Manresa. Escoltarem l’oratori “El fill pròdig”, del compositor català Carles Baguer (1768-1808). És una de les principals obres de l’autor, mestre de capella de la Catedral de Barcelona i màxim representant de la influència austríaca al classicisme català, en particular de la música de Haydn. Però també dels oratoris que semblaven més òperes Italianes que una altra cosa.

“El fill pròdig”, titulat originalment “El regreso del hijo pródigo”, és la principal obra de Baguer, molt recentment recuperada dels arxius on dormia i retornada als escenaris.

Ens ho oferirà l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, dirigit per Dani Espasa, i el Cor Francesc Valls, dirigit per Carles Prat. Els solistes són Ferran Albrich, David Alegret, Roger Padullés, Juan Sancho i Mireia Tarragó.

I tornarà a ser una festa barroca al 100%. El recinte que ens acull és el Museu del Barroc de Catalunya. I en acabar, gaudirem d’una tradició barroca, consistent en una degustació gastronòmica, que permetia prolongar l’experiència artística, tot comentant la jugada. D’aquesta mena de post-vetllades se’n deia vespres d’arnadí, nom que va inspirar el d’una de les formacions d’avui.

04/06/2025

L’òpera del Tardorromanticisme ha estat la protagonista del programa Un Matí a l'Òpera que, aquest matí, hem fet a Rtv El Vendrell . Hem parlat de la seva gran intensitat, sigui en arguments tràgics o còmics. I n’hem escoltat mitja dotzena d’exemples. La tria no ha estat fàcil, ja que n’hauriem pogut posar unes quantes dotzenes. Però ens hem guiat per bons moments de la nostra experiència personal, a més de prioritzar òperes poc conegudes.

Si us ve de gust, ja sabeu: https://radio.rtvelvendrell.cat/programs/lacalaixera/rtvelvendrell_podcast_14722

📷 Imatge d’una producció de 2019 de “Das Wunder der Heliane”, d’Erich Wofgang Korngold, un dels títols dels quals hem parlat.

01/06/2025

Al Festival Internacional d’Orgue de Capellades (Anoia). Vam estar-hi l’any passat i repetim per la bona experiència i la gratíssima sorpresa. Enguany venim al segon concert del certamen, que té lloc, com tots els altres, a l’església de Santa Maria. L’organista, musicòleg i professor Óscar Candendo interpreta un programa amb obra de Marin Marais, Antonio Vivaldi, Johann Sebastian Bach i Josef Gabriel Rheinberger. És a dir, un repàs des de l’orgue barroc al romàntic. Dit d’una altra forma, de l’època d’or de l’instrument a una de no tan reconeguda, però que podria ser batejada perfectament com a segona època d’or.

27/05/2025

Quina vetllada fantàstica que vam tenir anit al Palau. La Segona Simfonia de Mahler és sempre aposta segura. Però, a més, la interpretació de l’Orquestra de la Ràdio Sueca i l’Orfeó Català va propulsar-ho a l’estratosfera. Quin tros d’orquestra… La fusta va brillar, però el metall va ser d’una altra galàxia. Tant, que una corda molt bona semblava poca cosa.

Deixeu-nos afegir que la direcció va ser una obra mestra. Riquíssima en matisos, va regalar grandíssims moments de recolliment. Fins i tot en passatges que s’acostumen a interpretar amb molts decibels. I escolteu, Daniel Harding és un dels fills musicals de Claudio Abbado, un gran mahlerià. I anit era com tornar a escoltar Abbado en vida, però amb l’afegit d’un Harding amb veu pròpia.

Aquesta simfonia és profundament emocional, colpidora fins i tot. I entre això i com es va tocar i cantar, a la sala corrien les llàgrimes. En acabar, a les papereres del vestíbul eren plenes de mocadors de paper usats… S’entén, oi?

26/05/2025

Aquest vespre, festa grossa al Palau. La Segona Simfonia de Mahler és una partitura enorme i emocionant, molt, colpidora fins I tot. Clau en la trajectòria de l’autor, perquè hi expressa, com si fos un catàleg, el que seria tota la seva obra posterior: les onades incontenibles de música alternades amb moments de profund recolliment, els recursos instrumentals, aquí també corals, enormes, anar al fons del fons en els grans temes de la vida… I tot viscut com un artista romàntic de la primera lletra a l’última.

Però deixeu-nos remarcar que en aquesta segona incursió en el gènere simfònic, Mahler va portar les emocions al límit. Perquè “Resurrecció”, que és el títol d’aquesta simfonia, parla de la relació entre la vida i la mort. És un réquiem, de tradició protestant, i per tant esperançat, tot i transitar a estones per la música fúnebre catòlica, bastant més terrible.

El final, coral i dedicat al més enllà, a la vida que només pot aconseguir-se després de morir, és memorable. I pots escoltar-ho les vegades que sigui, que mai no cansa i sempre et regira.

La interpretació que esperem aquesta nit no és en principi menor. L’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca potser no sonarà gaire als no aficionats. Però és una formació de primera línia, sobretot des que la dirigeix el seu titular, el britànic Daniel Harding, que avui és al faristol. La part coral és proporcionada per l’Orfeó Català, titular del Palau i que té una relació històrica amb aquesta simfonia que avui cantarà.

Completen el repartiment la soprano Johanna Wallroth i la mezzosoprano Avery Amereau.

24/05/2025

A Guissona, a la cita anual que tenim amb algun dels escenaris del festival Espurnes Barroques. En aquesta ocasió, amb un mix de programa bastant original: barroc francés en diàleg, com es diu ara, amb música àrab de la mateixa època. Ho serveix la formació Accademia del Piacere. Dirigeix el sevillà Fahmi Alqhai, que també és l’autor dels arranjaments d’algunes de les obres que escoltarem.

La vetllada es “muy barroca y mucho barroca” per recrear també altres aspectes dels concerts de llavors. En acabar, tindrem un tast gastronòmic, tot degustant una copa de vi i uns pastissos dolços (en aquest cas, de pastisseria nostrada i de pastisseria àrab). Només arribar hem tingut un te de menta. És a dir, el que s’anomenaven vespres d’arnadí, un post concert en què es prolongava l’experiència tot comentant la jugada.

21/05/2025

Aquest dimecres hem tornat a fer el programa quinzenal Un Matí a l'Òpera, dins del magazin matinal de Rtv El Vendrell. Hem comentat com serà la temporada 2025-2026 del Gran Teatre del Liceu. N’hem parlat relativament bé, perquè per fi apunta a temporada de teatre prestigi.

L’afirmació serà controvertida, venint d’on venim, però l’hem argumentada des de la nostra modèstia. Potser el Liceu ho esguerrarà, perquè és marca de la casa. Però després de molts anys d’anar només al que interessava, ens plantegem recuperar l’abonament…

A més, hem escoltat fragments, breus per força, d’alguns títols importants o significatius d’aquesta propera temporada. Si us ve de gust escoltar-ho, ja sabeu, aquí ho teniu: https://radio.rtvelvendrell.cat/programs/lacalaixera/rtvelvendrell_podcast_14660

09/05/2025

Hem tornat a fer el programa Un Matí a l'Òpera, a Rtv El Vendrell. Aquest cop ha estat un mix d’experiències musicals recents, en un sentit molt ampli. Què poden tenir a veure Montserrat i Parsifal, això encara, però també amb un barri wagnerià a Moià? I amb el naixement de l’òpera, de la mà de Monterverdi? I què hi fa Schubert pel mig? Doncs si us ve de gust degustar aquest còctel, aquí podeu escoltar-ho: https://radio.rtvelvendrell.cat/programs/lacalaixera/rtvelvendrell_podcast_14598

06/05/2025

Amb la cadira calenta de la vetllada d’ahir tornem al Palau per a un nou concert: coses de la programació i del nostre abonament. Avui tenim noms de “campanilles” a l’escenari: l’Orchestre des Champs Élysées, dirigida pel seu creador i titular Philippe Herreweghe.

El programa no és menor, precisament: un combinat de dues simfonies de Beethoven. En concret, la quarta i la setena. La quarta, amb moments visionaris. La setena, trepidant i elèctrica i que està al capdamunt de les nostres preferències.

Per la filosofia de Herreweghe i les seves tropes, la interpretació serà, com es venia anomenant, historicista. I que està vist que ara en diuen interpretació històricament informada. Que en fi, per cert...

05/05/2025

De nou al Palau, avui per escoltar una formació històrica: l’Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia. Interpretaran un programa de molt interés. D’una banda, primera simfonia de Mahler, coneguda com a “Tità”. De l’altra, el concert per a violí I orquestra en La menor de Dvořák. D’aquesta darrera partitura en serà solista el violinista Joshua Bell. Al faristol, Daniel Harding, una de les primeres batutes del panorama musical.