Un Matí a l'Òpera

14/01/2026

Potser fora del món operístic, o del wagnerià directament, no s’entengui que dilluns, al Liceu, vam viure un esdeveniment històric. Tan important és que una cantant debuti en un paper? Algú pot pensar que no. Però igual es veu diferent si penses que era la prova de foc per a una soprano cridada a ser la gran veu wagneriana del segle XXI. I que va i es doctora amb cm laude i premi extraordinari, assolint el nivell de les grans sopranos wagnerianes del segle XX i superant-les fins i tot en algun moment. I imagineu que, jove encara, té tres bones dècades de carrera per endavant i on pot arribar…

És més, amaniu-ho amb el fet que Lise Davidsen ha elegit Barcelona per a aquest debut com a Isolda, quan hauria pogut triar qualsevol altre dels teatres que es pegaven per acollir-ho… El Met de Nova York, gran temple wagnerià, per exemple…

A banda altres consideracions sobre la funció de dilluns, no totes amb el mateix nivell d’excel·lència… L’expectativa era altissima i es respirava l’ambient de les grans ocasions, més enllà del resultat que no era difícil intuir que seria esplèndid. Però la interpretació de la Davidsen ens va passar literalment per sobre, en el millor sentit possible de l’expressió.

Acabem dient que potser molta gent hauria volgut estar en el nostre lloc i nosaltres podrem dir sempre allò de “jo hi era”.

13/01/2026

Parin màquines… Tenim Isolda per a dècades…

PS1.– La resta de repartiment va estar bé, fins i tot molt bé. Però Lise Daviden, que debutava en el paper, va estar estratosfèrica.

PS2.– Al primer entreacte, algú ens deia que era com escoltar la Birgit Nilsson, una de les més grans sopranos wagnerianes del segle XX. Discrepem. Era com escoltar Kirsten Flagstad. La Nilsson era impecable, amb un aguts d’acer com mai s’han escotat, però pegava una mica en freda. Flagstad tenia més calidesa i una veu molt més rodona. Com la Davidsen, ara.

PS3.– L’aplaudímetre no vol dir necessàriament res. Però no acostuma a ser mala senyal que el públic embogeixi. Fins i tot que, amb la sala il·luminada i ja mig buïda, es cridi el nom d’un o una cantant fins aconseguir que torni a sortir a saludar.

PS4.– Tot és millorable, i segurament millorarà al llarg de les funcions. Durant el primer acte, l’orquestra potser va acusar certa falta de tensió. Però durant el segon i el tercer es va créixer molt. Hi haurà qui no ho comparteixi, ves a saber per quines fílies o fòbies. Aqui ens agrada que, dins de la fidelitat a l’original, es puguin donar altres lectures o despertar noves emocions.

12/01/2026

Avui, al Liceu hi ha festa grossa. Sobretot si ets hooligan wagnerià. És tornar a veure i escoltar “Tristany i Isolda”, el titol més important de la història de l’òpera. I ja no són les seves innovacions, de les quals és hereva tota la música posterior, sigui del gènere que sigui. És una vivència emocional d’una altra dimensió.

Però és més… Tampoc és que sigui l‘estrena d’una nova producció, que el Liceu tira endavant en solitari, en un nou gest d’orgull de teatre. És que és el debut mundial de Lise Davidsen en el paper d’Isolda. L’afició no pot estar més expectant, perquè la Davidsen està cridada a ser la gran veu wagneriana d’aquest segle.

Són molts, per tant, els ingredients per ser-hi. Ja ho explicarem després, si podem.

10/01/2026

Poques coses millors hi ha a Madrid...

07/01/2026

Tic-tac, tic-tac, tic-tac...

05/01/2026

L'acudit wagnerià de cada 5 de gener... Estem de cavalcada, però no la de les Valquíries.

Ara, aquesta estampa ens ha recordat "L'Holandès Errant" i un dels seus millors moments: el duet de l'Holandès i de Daland, al final del primer acte. És una escena amb cant wagnerià del que algú en diu “cant esforçat”, però també amb ràfegues de cant sublim, de gran lirisme concertant.

https://youtu.be/l4i3g56YIT4?si=zP1VruLWvMUduVCQ

01/01/2026

El comentari anual sobre el concert de Cap d’Any a Viena no hauria d’estar encapçalat per la “notícia” del canal pel qual l’estàs seguint. Però enguany en farem una excepció: ho hem vist per l’ORF, la ràdio televisió pública austríaca. Això ens ha estalviat els infumables comentaris de la transmissió de TVE, dignes de pena capital.

I ara al que és realment important… Hi havia tropa esperant la “trompada” del director d’enguany, Yannick Nézet-Séguin. El debut del titular de la batuta del Metropolitan Opera House de Nova York era esperat amb deler pels profetes de l’apocalipsi que s’omplen la boca de la decadència d’aquest teatre. I d'altres coses que fan més lleig i són més intolerants.

Però l’hòstia als morros ha estat de les que marquen època. Que sí, que no és Riccardo Mutti, ni Lorin Maazel, ni Carlos Kleiber, ni cap altre dels monstres que han dirigit aquest concert. Però Nézet-Séguin ha “parlat” on toca, és a dir al faristol. Amb un programa novedós i una interpretació enèrgica i, a estones, trepidant. Precisió absoluta, sense deixar d’emocionar i moments as-pac-ta-cu-làs. Amb el so vienès que s’espera d’aquesta jornada, però fent-hi córrer l’aire.

Suposo que tots tenim assumit que aquest concert és una exhibició d’un món que ja no existeix i que, per enyorança, treiem del congelador de tant en tant. Això no treu que pugui gaudir-se amb alegria, com ha estat el cas d’avui, i no únicament amb nostàlgia.

PS1.– I l’any que ve, Tugán Sójiev. Sonarà poc, però és un tros de director.

31/12/2025

Acomiadant l’any amb una òpera injustament tinguda per menor, “Hänsel und Gretel”, d’Engelbert Humperdinck. Estrenada el 1893 a Weimar, ha esdevingut un clàssic de Nadal. Humperdinck havia estat assistent de Richard Wagner a Bayreuth i aquesta relació va acabar inspirant una meravellosa òpera wagneria per a nens.

Però cal reivindicar-la com un títol per a qualsevol moment de l'any i per al públic adult.

L’enregistrament del vídeo correspon a un dels seus fragments més coneguts, la Pregària Vespertina. I té una basa importantíssima en una interpretació de primera divisió, a càrrec de dues monstres operístiques de les darreres dècades, la soprano Kathlenn Battle i la mezzo Frederica von Stade. Dirigeix André Previn, al Carnegie Hall de Nova York, el 1992.

In the original German, with the English translation:Abends, will ich schlafen gehn,Vierzehn Engel um mich stehn:Zwei zu meinen Häupten,Zwei zu meinen Füßen,...

25/12/2025

Si voleu escoltar en directe “La Nit de Nadal”, l’oratori de Joan Lamote de Grignon, al concert a la Gewandhaus de Leipzig, a les 19:30 hores, podeu fer-ho aquí:

MDR KLASSIK vereint das gleichnamige Radio, MDR-Sinfonieorchester, MDR-Rundfunkchor, MDR-Kinderchor und MDR-Musiksommer. Für Neulinge, Interessierte und echte Fans.

24/12/2025

Encara amb l’efecte del concert de diumenge al Palau, ens arriba la notícia que l’oratori “La nit de Nadal”, de Joan Lamote de Grignon, s’interpretarà aquest 25 de desembre a la Gewandhaus de Leipzig. És un dels principals auditoris europeus i mundials, i seu de l’orquestra més antiga, encara en actiu, de la història. Poca broma.

El miracle es deu a Josep Vila i Casañas, antic director de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau, a qui acaben de nomenar director del cor de la Mitteldeutscher Rundfunk, la cadena de ràdio pública de la regió de Leipzig.

La quota catalana es completa amb els dos solistes, la soprano Marta Mathéu i el baríton Joan Martín-Royo. I el programa, amb una segona part de nadales d’Antoni Ros-Marbà, Juan José Colomer, Francesc Civil i el propi Josep Vila.

Una excel·lent notícia que, si de cas, ens obliga a plantejar-nos algunes incoherències del nostre país…

Si us ve de gust escoltar l’oratori, el teniu disponible aquí, en un enregistrament que no és el que es mereix la partitura, però prou correcte.

Oratori «La Nit de Nadal»Colecció de poemes de Francesc Casas i Amigó (1859-1887), que musicà Joan Lamote de Grignon i Bocquet (1872-1949)Intèrprets:Cantaire...

21/12/2025

Al Palau, de festa de Nadal. I complint amb aquell deure autoimposat, però gustós, de ser-hi quan es programa música de compositors catalans. “Repetim” una partitura wagneriana i moments de gran emotivitat, “La Nit de Nadal”, de Joan Lamote de Grignon, barceloní d’arrels tortosines.

Ens va agradar molt ara fa un any i aprofitem que tornen a programar aquest oratori nadalenc, perquè ves a saber els anys i dècades que pot trigar a tornar a pujar als escenaris. Si haver-ho fet ja era un miracle, imagina’t la repetició.

Completa la vetllada la interpretació de tres cançons de Nadal de John Williams: Somewhere in my memory, Star of Bethlehem i Merry Christmas, Merry Christmas. Són de les bandes sonores de les tres pel·licules “Sol a casa”. Són obres molt remarcables que és difícil escoltar en directe, la qual cosa és un altre motiu per haver vingut.

Ho serveix l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orfeó Gracienc, el Cor Infantil de l’Orfeó Català, la soprano Elionor Martínez i el baríton Ferran Albrich. Tots sota la batuta habitualment entregada de Salvador Brotons.

17/12/2025

Hem tornat a fer el programa de ràdio Un Matí a l'Òpera, a Rtv El Vendrell, i, com sempre en aquestes dates, l’hem dedicat a la música de Nadal. Enguany, hem apostat per explicar i escoltar composicions contemporànies d’Eric Whitacre, John Rutter, Karl Jenkins i John Williams, amb dues propines anglosaxones una mica més antigues de Benjamin Britten i d’Edwar Elgar. El remat han estat Händel i Bach, clàssics que no fallen mai. Tot, salpebrat amb petites píndoles informatives sobre les circumstàncies de les composicions. Si us ve de gust: https://radio.rtvelvendrell.cat/programs/lacalaixera/rtvelvendrell_podcast_15561