Nando Gil-Meteopoble

17/08/2025

🌹 Hui ma mare fa 72 anys.

La seua vida ha estat plena de colps, i un dels més durs va ser la mort d’una germana menuda amb tan sols 6 anys… Un dolor que la va marcar per sempre i que mai es pot oblidar.

Des d’aleshores, no li ha faltat patiment ni obstacles, però tampoc li ha faltat coratge. Sempre ha tirat avant, amb dignitat i força, encara que la vida no li ho ha posat gens fàcil.

Jo sé bé d’on m’ixen els nervis, el caràcter i la valentia: són herència seua. 💙 Per això hui, més que felicitar-la pels anys que compleix, vull felicitar-la per la fortalesa que ha tingut tota la vida.

Feliç aniversari, mare 🌟. Tant de bo la vida et regale encara molts anys més, perquè com tu no hi ha ningú.

Amics, hui vos demane una cosa: deixeu-li ací baix una felicitació, un comentari, unes paraules boniques. Que senta que no està sola i que tot el que ha lluitat té un sentit. 🙏

14/08/2025

Quan el soroll puja, jo m’acoste a tu. Quan alguns parlen sense saber, jo t’agafe la mà i recorde per què estem ací: perquè t’estime. No necessite explicacions ni rumors disfressats de veritats; necessite la teua mirada, el teu riure fugaç, el nostre silenci còmplice.

Som feliços. Amb dies lluminosos i dies que pesen, amb nits que curen i abraçades que ho arreglen tot sense dir res. La gent pot dir el que vulga; nosaltres no som una conversa de bar, som una història que s’escriu a foc lent, amb paciència, respecte i tendresa.

A mi no em fa por el que ve, perquè el camí el fem junts. I si venteja, jo faré de mur; i si trona, faré de sostre. Ací estaré, hui i demà, quan el món faça soroll i quan es quede en silenci.

Gràcies a qui sap estimar sense jutjar, a qui entén que darrere de cada foto hi ha persones de veritat amb problemes interns. A la resta, només els desitge llum i una miqueta d’empatia: les paraules poden fer mal, però també poden aprendre a cuidar.

La meua veritat és senzilla i immensa: tu ets la meua casa. I tot el que no siga això, és només soroll que el vent s’enduu. 💙
Fins a l'infinit i més enllà.
🌠🌟⭐️
❤️ x sempre.

09/08/2025

🌬⛈️⚡️✍️

🌬️ Els vents parlen… i hui et porten novetats 🌊✨

Hui presentem un disseny molt especial, fet amb el cor i amb l’essència de la nostra terra. La Tramuntana que ens acarona amb l’alè fresc del nord, el Ponent que encén els capvespres, el Llevant que rega de vida cada racó, i el Migjorn que ens ompli de calma i horitzons infinits.

No és només una samarreta… és un tros del nostre Mediterrani, un record que portes sempre amb tu. Perquè ací, els vents parlen com nosaltres i conten històries que només qui estima aquesta terra pot sentir. 💛

Per celebrar este nou disseny, tens un 10% de descompte en tots els productes amb el codi Benvinguda10 🛒✨

🌐 Descobreix-lo a la web i deixa que el vent t’acompanye. 👇

meteopoble.com/botiga-meteo/

03/08/2025

📚🐶 Sisco hui tenia ganes de llegir un bon llibre… o almenys fer veure que sí.
Amb les ulleres ben posades i una postura de “professor universitari jubilat”, s’ha estirat al sofà com si estiguera corregint exàmens de física..

De moment, el més que ha llegit ha sigut l’etiqueta del coixí... però això sí, amb molta atenció i posant cara d’intel·lectual.

A Meteopoble no només mirem el cel… també tenim gossos que llegeixen. 😎🐾

01/08/2025

Bon dia!! Comença una nova era.
Amb la nova web de Meteopoble, obrim camins, però mantenim l’arrel.
Més a prop, més nostre, més teu.
Seguim 💙

Hui no és un dia qualsevol.Hui naix la nova web de Meteopoble, una web que no és només un espai digital... és el reflex d’anys de treball, de nits pensant, de passi

28/07/2025

Vaig nàixer amb vuit mesos.
Amb presses, amb ganes de descobrir el món abans que em tocara. Potser això ja marcava el meu camí: sempre un pas davant, sempre mirant el cel, intentant anticipar-me a les tronades.

No sempre ha sigut fàcil. No sempre les coses han eixit com volia. Però en cada errada, en cada encert, hi ha una part de mi que intenta fer-ho el millor possible.
Amb cor, amb passió, amb una energia que de vegades esclata... com una tempesta.

Perquè jo, Nando, en essència, ja soc una tempesta.
I els dies de ruixats, de trons i de llamps… són, curiosament, els que més pau em donen.
Com si l’univers i jo bategàrem al mateix ritme quan l’oratge s’agita.

I així continue: viu, sentimental i intens, però fidel a mi mateix i al meu camí.

Estic viu❤️✍️📲

27/07/2025

🌍 Som tan xicotets baix un món immens…
Hi ha dies que mires al teu voltant i penses: "Realment, què som?"
Només una peça diminuta d’un trencaclosques gegant. Però encara que semblem insignificants, cadascú de nosaltres carrega amb un univers de pensaments, records, pors i somnis.

La vida t’ensenya, i de quina manera. Et pega colps, et sacseja, et fa preguntes sense resposta… I quan penses que ja ho tens tot clar, et torna a posar a prova. Sempre hi ha un "i ara què?"

Però he après o almenys ho intente, a mirar la vida amb ulls d’emoció.
💬 Sóc sentit, sí. I molt.
Però també sóc d’eixos que, a pesar de tot, busquen traure un somriure fins de les situacions més complicades. No perquè tot vaja bé… sinó perquè sé que el somriure és resistència. És vida.

Tots tenim coses que contar. Tots tenim dies bons i dies foscos. Però potser, si ens parem un moment i ens escoltem, trobem més coses en comú del que pensem.

A Nando-Gil Meteopoble també hi ha espai per a això. Per a sentir, compartir i ser humans.
T'escolte ❤️

24/07/2025

🏫 Els silencis de l’escola també fan mal:

L’escola ens ensenya a llegir i escriure, però també pot deixar ferides que no es veuen.

Quan era xicotet, vaig veure coses que ara em fan mal només de recordar-les.
Xiquets burlant-se’n d’altres, humiliacions que començaven com un joc i acabaven marcant de per vida.
I mestres que, en lloc de protegir, pegaven o castigaven col·locant un alumne al racó, convertint-lo en diana.

Hem avançat, sí. Ara tenim grans docents, vocacionals, formats, compromesos.
Mestres que dediquen hores que no es paguen, que acompanyen, que s’hi deixen la pell.

Però també tenim una altra realitat: molts d’estos mestres estan esgotats, atemorits per la falta de respecte, per la falta de límits, per la pressió constant…

Els informes són clars: cada vegada hi ha més baixes per depressió i ansietat entre docents.
Massa.

I mentrestant, el bullying continua.
Ara no du orelles de b***o ni colps, però deixa les mateixes ferides.

Excloure, burlar-se, ignorar… pot semblar una broma per a alguns, però pot destrossar la vida d’un altre.
Fins al punt més fosc.

Un xiquet o una xiqueta que pateix bullying pot perdre la il·lusió, l’autoestima, les ganes de viure.

I no és només culpa de l’escola. És de tots.
De mares, de pares, de famílies que han de mirar-se dins i preguntar-se:
“El meu fill, com tracta als altres?”

Educar no és només exigir. És ensenyar a respectar.

Perquè si no posem límits a casa, els mestres no poden posar-hi remei.
I el que fem o deixem de fer des de menuts… pot decidir el futur de molts.

Defensem una escola humana, forta, respectada.
Recolzem els mestres. Escoltem els xiquets. Actuem abans que siga massa t**d.

I sobretot, no callen mai les víctimes.
Donem-los veu, suport… i vida.

Nando Gil

22/07/2025

✨ Hem arribat als 10.000 cors que bateguen junts! ✨

Gràcies de tot cor per fer créixer aquesta pàgina que, tot i ser més modesta que la gran comunitat de Meteopoble, s’ha convertit en un refugi sincer on poder parlar de tot allò que va més enllà del cel i els núvols.

Aquesta pàgina de Nando Gil-Meteopoble naix per a compartir sentiments, històries, moments i reflexions personals que, a poc a poc, van connectant amb moltes persones que també estimen el territori, la vida i tot allò que ens fa humans. No és només una altra pàgina: és una finestra per a mostrar-me com sóc, sense filtres, amb la mateixa passió que pose en les previsions, però ara també amb espais per a la paraula, l’emoció i la memòria.

💬 Vull donar-vos les gràcies per cada missatge, cada “m’agrada” i cada paraula d’ànim. Gràcies per formar part d’aquesta nova aventura que creix pas a pas, però amb molta ànima.

Seguim compartint camí.
Gràcies per ser-hi.
Nando Gil 🌿

22/07/2025

Dos ànimes que caminen amb mi: Isac i Sisco 🐾

Hi ha amors que no es poden explicar. Que no parlen amb paraules, però que t’ho diuen tot amb els ulls. Isac i Sisco, amb 14 anys l’un i tan sols 1 any l’altre, són eixa felicitat que t’agafa del cor cada dia, siguen com siguen les hores.

Ells no entenen de dies bons o roïns… només entenen de tu.
De no deixar-te mai, de seguir-te a tot arreu, de fer-te somriure quan ni tan sols tens forces per fer-ho.

És tan injust que no visquen més...
Perquè s’emporten una part de tu quan se’n van. Una part que no torna.
Perquè t’han donat un amor tan pur, tan noble, tan sincer… que ni el món sencer sabria pagar-ho.

Isac em mira i sembla que em parla. Em diu “tranquil, estic ací, com sempre”.
Sisco corre, juga, i em recorda que la vida encara té moments per somiar.

I a voltes, quan el món s’enfonsa i tot pesa massa, ells s’arrimen lentament, et posen el cap al pit… i tot torna a tindre sentit.
Sense dir res.
Només amb amor.

💔 Ojalà duraren tota la vida.
Perquè quan se’n van, t’arranquen l’ànima a trossets.
Però mentre hi són… et tornen a fer persona cada dia.

21/07/2025

De xiquet a major... han passat més de 40 anys.
He viscut molt. He rigut, he plorat, he lluitat i m’he alçat mil vegades. Però encara em queda molt per aprendre, molt per sentir, molt per estimar.

Venim a esta vida de pas, i cada vegada note més clarament com eixe pas deixa empremta: en el rostre dels que m’envolten, en les paraules que abans no deien tant i ara ho diuen tot, en eixe mirall que em recorda que el temps passa per a tots.

És estrany fer-me major. Mire la vida d’una altra manera. Comence a entendre millor l’essència de les coses: el valor d’un silenci compartit, d’una mirada, d’un dia sense pressa. L’envelliment de la gent que estimes et sacseja l’ànima, però també t’ensenya a valorar més cada moment viscut.

Vivim en un món incert, ple de preguntes sense resposta. Però precisament per això, cal viure al màxim. Treballar, sí, però per viure, per sentir-te viu. Per poder viatjar, somiar, descansar, i gaudir de la teua llar amb qui realment vols estar.

Així camine hui, amb gratitud, amb nostàlgia, però també amb esperança. Perquè el millor regal és poder continuar caminant.

Nando Gil-Meteopoble
Meteopoble,Nando

20/07/2025

Vaig créixer pensant que allò que sentia no era normal. A una edat en què tot hauria de ser descobriment i alegria, jo vivia amb el cor apretat, preguntant-me si era estrany sentir diferent.

Tenia por. Por de parlar, por del que dirien, por de no ser entés. I callava.

Fins que un dia vaig obrir-me a algú que estimava molt. I aquell moment va canviar-ho tot. A poc a poc, vaig començar a respirar, a ser jo, a viure sense fingir.

Hui escric açò per si tu sí, tu estàs llegint amb el cor carregat, amb el cap ple de preguntes i el silenci apretant fort dins del pit.

Ser diferent no és un error. Estimar com sents. Ser qui eres. No amagar-te.
Tot això és un acte de valentia.

Potser fa dies que penses que no podràs dir-ho mai, que ningú t’entendrà. Però et promet que sempre hi ha algú que et veurà de veritat i et donarà la mà.

No continues vivint en un món que no t’abraça.
Abraça’t tu. Estima’t tu. I camina amb orgull. 🌈

Perquè ningú té dret a decidir per tu.
Només tu saps qui eres.
I això és el més bonic que pots ser.

Nando Gil - Meteopoble