31/05/2026
[...] En allargar la mà cap a la figuera, l’home va descobrir l’ocell blavós que tremolava lleument. Es van mirar l’un a l’altre durant uns segons, però l’humà no va fer intent d’atrapar-lo. Simplement, va imitar el cant del tudó. Aquell va ser el moment en què l’au va alçar al vol, esquivant fulles i branques. Tornaria al niu amb la panxa buida, però sa i estalvi.
L’home, en canvi, va agafar una f**a i se la va menjar d’un mos. Venia des de València i estava afamat. Havia eixit a l’alba i havia recorregut part del trajecte sobre el pescant del carro d’un llenyater; però des de Cullera a Tavernes havia estat caminant sense parar-se, empés pel recuperat sentiment de llibertat.
L’home encara va menjar-se altres dues figues abans de prosseguir el camí. A mesura que s’acostava al poble, sentia renàixer emocions i sentiments contradictoris. Si no haguera passat per tantes peripècies, li haurien eixit les llàgrimes, però s’havia endurit.
Ah, Tavernes, poble de vora sis mil habitants que cada dia s’esmerçaven a conviure i sobreviure: ora s’ajuntaven, ora es barallaven; un dia s’hi lloaven, l’altre en malparlaven; es reien durant les festes i els casaments, ploraven les morts dels difunts... Com en qualsevol altre lloc, sí, però era a Tavernes on ell havia nascut i s’havia buscat la desgràcia. Això no ho podria canviar res ni ningú.
Ja albirava les primeres cases del poble quan es va creuar amb un veí, carregat amb una falç i una pala.
—Que vages amb Déu —el va saludar el veí sense alçar la vista.
—O amb el dimoni, potser també!
—Silveri, ¿ets tu? ¿De veres? —va reaccionar el veí.
—Tan cert com que et van traure d’una casa de bords, Joaquim. No sé ni com et van triar, si ets més lleig que jo.
El veí es va riure, coneixedor del sentit de l’humor de Silveri Alminyana, més conegut com Tudó.
—Benvingut a casa teua, quant m’alegre de veure’t! Vaig a treballar a l’arrossar; però si t’acostes aquesta nit al casino, et convide a oblidar les penes.
—Sí, sí, ja xarrarem, que ara tinc pressa... [...]
REVOLTATS PEL DESTÍ, de Lourdes Boïgues (Simat de la Valldigna), és el llibre que qualsevol valencià o valenciana hauria de llegir per a gaudir d’una bona història de roders.
REVOLTATS PEL DESTÍ, Segon Premi de Novel·la Històrica «Cavall Bernat» 2026, està disponible en llibreries, com també en la nostra botiga «on-line».
«Revoltats pel destí», de Lourdes Boïgues i Chorro (Simat de la Valldigna, 1968)