Sense ànim de lucre, però amb complex de paper de vidre. L’ESPERANÇA TRENCA EL SILENCI
En un cafè un grup de persones acabava de quedar-se en silenci. Quedaren esgotades després de la conversa que havien triat:
Crisi corporacions pobres rics fam globalització contaminació guerres treball acomiadaments sanitat educació hipoteques desnonaments polítics retallades pagar televisió valors injustícia
capitalisme
Una noia d’una taula veïna marxà de l’establiment i es deixà una revista sobre el marbre. Una de les persones del grup agafà els papers, sortí del cafè a corre cuita i buscà la noia. Tornà a seure i deixà caure la revista al centre de la tertúlia silenciada. Tots els ulls llegiren: Inconformist@s. Les ments tornaren a volar i les expressions es tornaren una mica més fortes (o potser menys abatudes). Comentaren el canvi de sensació que els havia produït el mot.
-Això és molt curiós... per què ens ha passat això?
-Crec que, a la nostra conversa d’abans, havíem oblidat l’esperança... I resulta que l’inconformisme és una manera de vida que tot i ser difícil, tot i mantenir-te sempre en lluita, també manté viva la flama de l’esperança. Jo sóc molt pessimista però admiro la gent inconformista. Tant de bo jo també fos així.
-Doncs, no és més que gent en moviment... I ara mateix, també és moltes cares indignades, molestes, incòmodes quan estan quietes no-fent girar el món. Això és no quedar-se mai un pas per darrera de les teves possibilitats i, clarament, no-conformar-se amb la mediocritat.
-Sí, però tot i que hi ha gent així, jo moltes vegades em pregunto com poden arribar a passar certes coses. El PP guanya les eleccions (eleccions democràtiques on val el vot de la majoria). Però el PP no és un partit que afavoreixi la majoria. Un dia veig un documental sobre les barbaritats de l'empresa Monsanto i les atrocitats que duu a terme la Repsol a Sudamèrica. Com pot ser? Com pot ser que la gent no ho conegui, que ho intentis donar a conèixer i pràcticament ningú t'escolti? Com pot ser que et creguis tantes mentides i quan et diuen que hi ha coses que són mentida no t'ho vulguis creure?
-Segurament perquè canviar d'idees és difícil. El costum, la seguretat. L'orgull. I fins i tot la persona més coherent viu amb contradiccions internes. Per mi, ser inconformista implica lluitar, cada dia, amb aquestes contradiccions. Obrir la ment i intentar entendre, escoltar. Tenir la força per reaccionar i, si cal, canviar d'idees. Reivindicar que els altres t'escoltin. L’inconformisme implica lluitar cada dia amb un mateix i amb l'exterior, de la mateixa manera que implica saber arribar a acords. Realment, l’inconformisme és una manera de viure que, si vols, no s'acaba mai.
- Acostumats a viure entre costums rutinaris diem “sí” a tot. No ens parem a pensar per què ho fem, simplement ens sembla bé si ja podem “anar fent”. L’inconformisme és trencar aquesta indiferència interior que ens produeix tot el que ens envolta, aquesta submissió incrustada des del naixement, que perviu i perjudica en la societat sense adonar-nos-en. Alguns aixequen el cap i miren des d’un pas més enllà tot el que han deixat enrere, la resignació contra la qual han hagut de lluitar. Però per aquest canvi de mentalitat no es necessiten armes, tan sols un xic de consciència social per adonar-se que la humanitat no va per bon camí. Així que l’inconformisme primerament, més que un conflicte exterior, representa una revelació interior, una pugna contra el propi individu per no ser un panxacontent i començar a raonar per un mateix . Mentre parlaven la noia tornà a buscar la revista però en veure que la conversa s’havia animat amb el títol els digué que els regalava els papers.
-Teniu raó! No us perdeu l’oportunitat de lluitar per un món millor. Les persones que han participat en aquesta revista són com vosaltres. Són gent amb por i valentia. Que es preocupa per les injustícies i crida amb mots impresos. Certament, són persones intel•ligents, meravelloses que sens dubte són un reflex lluminós del futur. També ells estan perduts (com vosaltres) però la diferència és que busquen idees-guia i estan teixint una xarxa que els fa sentir útils, que els fa sentir capaços de canviar les coses, els fa sentir que es bioimprimeixen en molts cervells... per què? Perquè la paraula es transforma en informació i en més preguntes i això acaba esdevenint pensament i reflexió. Aquest procés és renovació o revolució. Als col•laboradors els dono les gràcies per creure en tot això, però també a vosaltres, lectors, que al cap i a la fi sou el sentit de la revista i de la nostra feina. INCONFORMIST@S
