06/09/2025
CRONOLOGIA DE L’ATENEU SANTBOIÀ
1893: Naixement del grup coral La Marsellesa. Aquest grup coral serà una escissió de La Terpsícore, primigènia agrupació seguidora de l’ideari del gran mestre de la cultura catalana Josep Anselm Clavé. La Marsellesa, en la línia prefixada per la Federació de Cors d’en Clavé pretenia cobrir les expectatives socioculturals de la vila de Sant Boi, donades les mancances educatives del poble.
1899: La societat es legalitza plenament, es creen els estatuts propis i es constitueix l’Ateneu Instructiu i Recreatiu. La Marsellesa coordina i desenvolupa les diferents activitats culturals de l’entitat. Es realitzen balls i concerts, representacions teatrals i corals. A més disposa d’un cafè social i una biblioteca, un club esportiu d’escacs i un altre de billar. El projecte per a la construcció d’escoles comença a tirar endavant.
1905: L’associació passa a anomenar-se Ateneu Santboià. Aquest any també s’inauguren les primeres escoles d’ensenyament elemental per a nois. Les escoles per a noies no arribarien fins el 1909, situades en un local diferent. Les escoles foren construïdes gràcies a subvencions (Diputació, Ajuntament, Palau de Belles Arts...) però també gràcies a l’aportació personal dels socis. L’objectiu de les escoles és formar els fills i filles dels obrers i de les famílies més
desasistides de la vila, acollint nens i nenes en qualitat de pobres.
1909: Els fets de la Setmana Tràgica afectaren decisivament el funcionament de les escoles
que foren tancades per causa dels seus ensenyaments laics, en la línia dels ateneus obrers catalans. Gràcies a l’aportació personal de famílies il·lustres de la vila com els Güell, el Marquès de Marianao... i a costa de fer concessions, impartir la Doctrina de l’Església; l’activitat de l’Ateneu pogué subsistir.
1916: Creació de l’Ateneu Familiar a càrrec d’una part escindida de socis de l’Ateneu Santboià.
1917: Primera projecció de cinema a l’Ateneu Santboià.
1918: Cessió per part de la família Escardívol dels terrenys per a la futura construcció d’escoles.
1922: L’Ateneu queda definitivament afincat a Ca l’Amigant. Aquesta propietat pertanyia a Maria del Remei Girona i fills. Els socis participaren activament tant en el finançament econòmic com en els treballs de construcció que es van establir en torns rotatius. Aquest espai permetrà una estructuració de les diferents activitats ens seccions, aconseguint un gran dinamisme.
1931: L’arribada de la República suposa per a l’Ateneu Santboià un moment clau per apropar la cultura al poble, ja que comptarà amb el suport de les institucions públiques. El 18 de setembre de 1932 s’inaugurarien les noves estructures escolars. Molts alumnes de famílies sense recursos, fills de vídues o orfes, rebien educació gratuïta en ser admesos en qualitat de pobres a les escoles.
1932: Visita de Francesc Macià amb motiu de l’exposició de fruites i verdures. Aquesta exposició serà un referent per a la futura Fira de la Puríssima. S’inaugura la Secció Gimnàstica, més t**d ho farien les de boxa i ping-pong. Aquest any es renovaria l’equip cinematogràfic. Es participarà en esdeveniments importants com els Jocs Florals i la Diada de l’Onze de Setembre.
1936-1939: L’Ateneu viu aquests moments d’alta intensitat social i política, cedint constantment els locals per a la celebració d’actes polítics i electorals i organitzant balls a sol·licitud de diverses forces polítiques com ERC, CNT, Força el Treball, Sindicat dels Treballadors, Socors Roig... A benefici de les milícies, s’acordarà amb el Comitè de Milícies
Antifeixistes organitzar projeccions per a destinar-hi diners a aquests grups. A mesura que va avançant la Guerra, l’Ajuntament anirà confiscant diferents espais i seccions. Es van aturant les activitats regulars i es substitueixen per accions que cobreixin les mancances de la població en aquests temps tan difícils: berenar per als nens més petits, menjadors i cafès.
1942: A la immediata postguerra l’Ateneu intentà recuperar la seva activitat quotidiana. La Guerra ha comportat la desaparició de material, problemes econòmics importants, una reducció en el nombre de socis... tan sols se celebren activitats en moments puntuals com la Festa Major de 1940. No serà fins el 1942 quan s’intenti recuperar el funcionament “normal” de l’Ateneu i no sense l’autorització prèvia de la Falange que a través de la censura portarà un
control exhaustiu sobre l’Ateneu Santboià.
1947: A partir d’aquesta data s’inscriuen en qualitat de sòcies les primeres dones. El Samboyano es veu impregnat de la mà de l’Església que obligarà a impartir religió a les escoles i a suspendre els balls i celebracions durant la Quaresma. El Samboyano, com serà conegut durant tota la dictadura, haurà de redreçar les seves activitats tot adaptant-se al nou
context sociocultural del moment.
Dècada dels 50: Es tornarà a establir un ordre dinàmic envers les diverses sales de l’Ateneu. Trobarem la formació d’una Companyia Teatral Juvenil. Es formarà una Companyia de Sarsuela d’afeccionats així com diversos campionats d’escacs, boxa, ping-pong... Les
projeccions de cinema aniran sempre acompanyades pel NO-DO, informatiu franquista que esdevingué un dels principals mitjans de comunicació del govern degut a la manca d’aparells de televisió. El Gobierno Civil de la Provincia havia d’atorgar el seu consentiment previ abans de realitzar qualsevol mena d’activitat. Les actuacions musicals començaran a desenvolupar-se freqüentment i a la dècada següent serien tot un èxit a nivell comarcal.
Els darrers anys de la Dictadura: L’Ateneu esdevindrà en aquesta època un centre de referència pera l’oci i la cultura dins el Baix Llobregat. En aquesta època, amb continuïtat en els anys 70 trobarem els artistes nacionals de primera fila: Antonio Machín, Duo Dinámico, CamiloSesto, Los Pecos, Lola Flores, La Trinca, Juan Pardo, Rafael Farina, Manolo Escobar, Joan Manuel Serrat, Mario Cabré, Ramón Calduch, Núria Feliu... A les escoles començarà a impartir-se un curset de llengua catalana, a més a més el 1960 es crearà una secció sardanística i l’Orfeó Català serà convidat per l’Ateneu, oferint el seu primer concert a Sant Boi i no seria l’únic. També s’organitzaran conferències amb la participació d’historiadors, periodistes, escriptors com Carles Martí, Pere Català, Joan Coromines... La gran embranzida de l’Ateneu comportarà per primera vegada la concentració de personal fix que portarà la comptabilitat.
1966: Degut a la gran demanda s’ampliarà el grup escolar i començaran a portar-se a terme tota una sèrie de reformes dels espais ja existents. Aquestes reformes obligaran l’Ateneu a demanar préstecs que gràcies a l’èxit de les activitats culturals van poder sufragar.
Anys 70: L’Ateneu continuà en la línia de la dècada anterior tot ampliant l’oferta sociocultural per tal de poder fer-la accessible a una població que creixia dia a dia amb les grans onades migratòries, intentant donar cabuda a tot tipus d’activitats. El complex educatiu que agafaria el nom d’un dels seus professors emblemàtics: Joan Bardina; començarà a
projectar la construcció d’un polisportiu amb piscina coberta.
L’entrada de la democràcia: L’Ateneo Samboyano recuperarà el nom d’Ateneu Santboià, la cultura catalana podia tornar a establir-se institucionalment. L’Ateneu s’adhereix el 1977 al Congrés de Cultura Catalana. En una societat canviant l’Ateneu havia de començar a renovar-se i competir amb nous centres d’oci com les modernes discoteques. En aquesta línia, el 1979 s’aprovaria la creació d’un Bingo amb una capacitat pera a 800 persones. Paral·lelament començarien les obres del polisportiu i la piscina a les escoles. En aquesta època s’iniciarien els problemes de finançament de l’Ateneu, que haurà de demanar préstecs a diferents institucions bancàries per tal de sufragar les despeses en els nous equipaments.
Es projectaran durant la dècada dels 80 tota una sèrie de noves activitats, el famós carnaval del Rugbi, els finals de curs de diferents escoles, els torneigs de futbol, bàsquet, natació... La secció esportiva cobrarà vida amb la creació del Club de Bàsquet de l’Ateneu Santboià. La Coral Ressò, creada dins l’Ateneu, agafarà un gran èxit i participarà en el Festival Internacional de Cant Coral de Trentino (1980), diverses actuacions al Palau de la Música Catalana... Un altre grup de projecció internacional va ser el Club de Models de Sant Boi (1988) format per uns 60 nois i noies d'entre 16 i 18 anys que van portar el nom de Sant Boi per tot Catalunya i diferents ciutats de Espanya 🇪🇦 Italia 🇮🇹 i Russia 🇷🇺 amb les seves espectaculars desfilades. El 1986 Bigas Luna decidirà rodar moltes de les escenes de la seva pel·lícula Angoixa a les instal·lacions de l’Ateneu. El 1989, es llogà l’antiga sala de ball on s’instal·laria la discoteca “El Jardí”, que aplegaria uns 2000 joves cada cap de setmana.
1997: Una subhasta irregular i inesperada gairebé per tothom, va deixar la propietat de l’Ateneu en mans d’una empresa del sector de la construcció que volia especular els terrenys, però davant de l'impossibilitat d'iniciar aquest projecte abandona els terrenys que passen en mans municipals. Durant el pas dels anys es malmeten més espais de l’Ateneu. L'Ajuntament compra l’edifici, clausura tots els espais interiors menys el vestíbul, tira a terra l’antic edifici del bar i només fan algunes obres a la pista d’estiu.
2018: L'Ajuntament enderroca el teatre malgrat la negativa dels antics socis, els amics de l'ateneu i bona part de la ciutadania.
Fins avui...
