In Púribus Llibres

02/09/2025

"No sembla just responsabilitzar algú del seu patiment quan està tan alienat com per a autolesionar-se, com per a votar en contra dels seus interessos (i de pas contra els del veí). Però, a pesar de totes aquestes consideracions, arriba un moment en què la impotència l'obliga a un a qüestionar-se el seu voluntariós determinisme social i a preguntar-se si no seria més sensat abandonar qualsevol temptació redemptora."
(Joan Dolç)

Un es resisteix a responsabilitzar el ciutadà dels seus propis mals i s’esforça a posar el focus en els factors estructurals que condicionen els seus actes. Un sempre s'ha resistit a admetre allò tan celebrat de Joseph de Maistre, que «cada poble té el govern que es mereix». Ni tan sols li h...

27/06/2025

"Les interaccions personals tendeixen a desaparéixer arreu, i amb elles, la necessitat agrair o disculpar-se."

(Joan Dolç)

Tots coneixem a algú que mai demana perdó, siga en el nostre cercle d’amistats, en l’entorn laboral o en el familiar. És la mateixa persona que, generalment, també és incapaç de donar les gràcies. Aquest amic o parent, que no és el més feliç ni tampoc el més popular, és l'arquetip qu...

13/06/2025

"Per molt controlats que tinguen els dispositius a través dels quals s'obri pas la voluntat democràtica, els que tenen avui el poder no necessiten fingir que accepten aquesta voluntat, han decidit prescindir de la incòmoda màscara liberal. A quin sant i per a què anaven a sotmetre's al dictat d'un grapat de pelacanyes, per molt que siguen aquests els que, quan encara poden votar, els serveixen per a promoure els seus testaferros? Als que ho estan acumulant tot els molesta l'estat democràtic, per poc democràtic que siga a aquestes altures, i no s'amaguen per a reconéixer-ho. L'Estat i els organismes supranacionals no els poden donar ja res que no puguen prendre ells mateixos directament. Ni tampoc prendre’ls-hi res. I si encara no és exactament així, al pas que anem ho serà ben aviat. No és casual que, just ara, l'acostumada impunitat d'Israel haja arribat als extrems que estem veient amb la benedicció d’aquesta plutocràcia. La massacre dels palestins per part d'Israel, a més d’un fet abominable que posa en evidència la nostra degradació moral, és un símptoma del desastre que es cou en el nucli del sistema."

(Joan Dolç)

En l'habitació del gasetiller hi ha un enorme elefant que bramula d’una manera ensordidora i li impedeix lliurar-se a les seues complaents elucubracions. No troba la manera d’eludir la seua presència ni de fer-lo callar. Quan es posa davant de l'ordinador per a tractar d'escriure alguna cosa, ...

01/06/2025

"«Cuanto más tenés, menos feliz sos», va dir Mujica, però ell donava o va donar a aquestes paraules, en algun moment de la seua vida, un sentit explícitament anticapitalista. Anava contra l'acumulació per part d'uns pocs en detriment del benestar de la majoria, i el que suggeria era que calia ajustar això, si no per les armes, mitjançant l'adequació de les nostres aspiracions —de la d'alguns, majorment— als límits que imposa la naturalesa d'un costat, i la raó i la compassió humanes d'un altre. Hi ha una facció de necrólegs que pretenen que entenguem una altra cosa."

(Joan Dolç)

S'emeten últimament uns anuncis televisius en què aquest personatge que ha creat Antonio Resines, un iaio reguinyós suposadament entranyable i desbordant de trellat, ens demostra, utilitzant diversos exemples, que en els productes que consumim habitualment hi ha molts additaments que sobren. L’...

27/05/2025

Demà presentació a València de la novel·la "Els eviterns". Hi esteu tots convidats!

18/05/2025

"Hi ha fotos que fem a consciència, no per la inèrcia a què ens sotmet l'ús del mòbil, per a donar fe d'alguna celebració rutinària o perquè el clixé visual ve a tu, sinó perquè ens entestem a fer-les, com si alguna cosa decisiva depenguera d'elles. Volem fixar per sempre el moment, el motiu o ambdues coses, com si creguérem que, una vegada tenim la seua imatge, les coses perduraran encara que s'esvaïsquen, encara que les facen desaparéixer, i que el seu valor, siga personal o col·lectiu, també sobreviurà. És un acte preventiu davant de l'amenaça de l'oblit. Guardem imatges com qui guarda substàncies al·lucinògenes, per a posteriorment, a voluntat, mirar-les i evocar o invocar mons que ja no existeixen. No és només una pulsió personal, és una cosa que està en la base d’activitats en voga com ara l'arqueologia industrial, que no centra la seua atenció en objectes i llocs que remeten a civilitzacions exòtiques i llunyanes, sinó en unes despulles que ens interpel·len, que ens remeten a unes formes de vida amb què ens sentim directament vinculats, biogràficament fins i tot. Des de l’interés acadèmic a la curiositat diletant, totes les activitats que pertanyen a aquest àmbit contribueixen a l'autoconeixement i actuen com a antídot davant de l'acceleració del canvi, l'obsolescència i la fugacitat del present."

(Joan Dolç)

La carretera N-340 era —no sé si encara ho és— la més llarga de la península. Seguia el traçat de l’antiga via Augusta, des de Puerto Real, a Cadis, fins a Barcelona, segons el sentit de la numeració quilomètrica, i travessava tots els pobles i ciutats que trobava al seu pas. En realita...

09/05/2025

"Que els que intenten fer-nos creure que la Xina és la nostra enemiga siguen els mateixos que, segons latituds, no proporcionen cobertura sanitària universal o l'estan privatitzant a tota virolla, igual que l'educació, o són incapaços d'oferir un salari i un habitatge dignes a una població que s'empobreix a la carrera, o que tenen sempre la paraula guerra en la boca, segurament no ajuda a fer que la sinofòbia arrele. Sobretot quan els xinesos, lluny de mostrar-se agressius, exhibeixen una impassibilitat oriental digna del diabòlic Fu Manxú i una sagacitat que rivalitza amb la de Charlie Chan, aquelles celebrades caricatures racistes de les quals, segurament, els xinesos també aprengueren alguna cosa."

(Joan Dolç)

Els que vam ser pares a principis dels anys vuitanta ho hauríem d’haver vist vindre. Als nostres fills no els interessaria la cultura americana tant com a nosaltres. Havíem crescut sota el seu embruix. Els més conservadors, sota un arc cultural —cinematogràfic, si més no— que anava des d....

02/05/2025

24/04/2025

Enric Iborra publica una recensió de la novel·la "Els eviterns" d'Anna Salome. Una excel·lent recomanació per Sant Jordi!

"Els lectors a qui va passar per alt 'La síndrome de Lot' tenen ara una altra oportunitat d’entrar en el món literari d’aquesta escriptora. I als qui va agradar, un motiu per a continuar llegint-la."
(Enric Iborra)

El 2018, Anna Salomé va publicar La síndrome de Lot , el seu primer llibre de narrativa. El vaig ressenyar en aquest blog ( Una gran sorpres...