15/10/2025
"El meu sou no era cap cosa de l’altre món però, en comparació amb molts dels meus amics de promoció que es dedicaven a modestos projectes editorials o bé a fer de redactors pelats en règim de semiesclavatge per les redaccions de la paupèrrima premsa del país, podríem dir que jo era tot un adinerat. I com a tal no deixava mai a deure cap ni un rebut, podia eixir a sopar o a fer una copa quan tenia ganes, comprar tants llibres i cedés com volguera i, fins i tot, almenys una vegada a l’any, fer un viatge sense gaires luxes, a un qualsevol país que no gaire llunyà. No em podia queixar. Aquell era, si més no, l’ideal de vida a què aspirava la immensa majoria del veïnat: una nòmina, unes vacances a l’any, una certa seguretat i la perspectiva d’un futur sempre un poc millor. Tenint en compte el forat d’on havia eixit, em sentia com si m’haguera tocat la loteria, com una rata de claveguera ensinistrada per a treballar en l’espectacle d’un circ de primera".
Abisme, de Francesc Viadel.
https://vincleeditorial.com
