27/07/2025
Tal dia com hui, fa 749 anys moria el Rei Jaume I en Alzira
Una figura clau en la fundació del Regne de Valéncia i l'Europa migeval. El 27 de juliol de 1276 marcava el fi d'una de les figures més transcendents de la nostra història: Jaume I el Conquistador, fundador del Regne cristià de Valéncia, moria en la ciutat d'Alzira, deixant un llegat polític, jurídic i cultural que encara perdura durant enguany per les institucions, cíviques, inclús en la pròpia ciutat a on va morir.
Una vida de conquista, govern i llegat. Fill pòstum de Pedro el Catòlic, Jaume I va nàixer en Montpeller en 1208 i va accedir al tro en 1213, en només 5 anys, despuix de la mort del seu pare en la batalla de Muret va governar durant casi sis décades, duent els destins de la Corona d'Aragó i assumint els de i d'Urgell, i Senyor de Montpeller. El seu regnat és un dels més documentats de l'Edat Mijà europea gràcies a una obra única i pionera: el Llibre dels Fets, autobiografia dictada pel propi monarca, a on descriu les seues empreses, pensaments i batalles, entre elles la conquista de Balears (1229) i, en especial, la fundació del Regne cristià de Valéncia i Institucions pròpies i 1238.
La mort del Conquistador en terres valencianes. Segons el relat del Llibre dels Fets, Jaume I es trobava en la ciutat d'Alzira, hostajat en la coneguda com a Casa de l'Olivera, quan una malaltia repentina ell va abatre. Eren temps convulsos, de tumults mudéixars i tensions internes. el 27 de juliol, a l'edat de 68 anys. Inicialment, el seu cos va ser depositat en la catedral de Valéncia, prop de l'altar de Santa Maria, a l'espera del trasllat definitiu. Poblet, a on reposen actualment.
Oblit institucional i menyspree al passat. És significatiu que cap institució valenciana, catalana o aragonesa commemore, any rere any, l'aniversari de la mort d'un rei que fonamentalment va transformar l'estructura política de la Península Ibèrica i del Mediterràneu occidental.
Especialment impressionant és el cas d'Alzira, ciutat que custodia l'últim alé del monarca i que, més allà d'un breu acte simbòlic celebrat en 2016, ha oblidat el paper clau que representa en la nostra història.
Un deure memòria colectiva. Com a poble, els valencians tenim el deure rescatar la nostra memòria històrica, de fer valdre les nostres raïls i de rendir homenage als personages que varen forjar nostre ser com a nació diferenciada.
Commemorar la seua mort és rendir homenage a la nostra pròpia existència com a poble viu i sobirà en el temps.
